tag:blogger.com,1999:blog-74494682690496455832024-03-22T05:20:27.268+01:00El món de la NeurociènciaAnna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.comBlogger23125tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-9052616038637893042012-12-02T12:21:00.001+01:002012-12-04T17:08:51.045+01:00Com a casa, enlloc<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Avui parlaré de dues disciplines que a primera vista sembla que no tinguin
res en comú: l’arquitectura i la neurociència. He de dir que d’arquitectura en s<span style="font-size: small;">é</span> ben poc, el
lligam més proper que tinc amb ella és la meva mare; interiorista incondicional
i amant de l’art i el disseny. Quan era petita molts cops havia
anat a veure cases amb ella i li feia d’ajudant. Li aguantava el metro per
mesurar les parets de les habitacions i després feia un croquis de les estances
amb les seves finestres, les seves portes i sense deixar-me els radiadors. D’ella
també vaig aprendre els diferents estils arquitectònics i ser capaç de
diferenciar una església romànica d’una gòtica o barroca. Malauradament (o no), la meva faceta
arquitectònica no va evolucionar i em vaig encaminar cap a una àrea radicalment
diferent, la neurociència. Tot i així, recentment he descobert que la
diferència entre elles no és tant radical i fins i tot en algunes situacions ambdues
es nodreixen d’una relació simbiòtica. </span></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Després d’aquesta petita introducció voldria referir-me al títol d’aquest
article i plantejar unes quantes preguntes a les que m’agradaria donar resposta: perquè sempre
diem que com a casa no s’està enlloc? Què té la nostra casa perquè ens agradi
tant? I què fa que un ambient ens resulti més agradable que un altre? </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">La primera i segona pregunta es podrien contestar amb un única resposta. Si
fem servir la intuïció direm que la nostra casa ens agrada perquè estem
acostumats a ella, ens és familiar i per tant, ens aporta tranquil·litat. Però
què vol dir “estar acostumats a ella”? En termes neurocientífics vol dir que el
nostra hipocamp (àrea relacionada amb la memòria a llarg termini) ens permet
conèixer allò que estem veient, olorant, tocant o sentint. També ens permet saber on estem i cap a on volem anar,
és a dir, ens permet orientar-nos. Per tant, a casa el nostre sistema
atencional no ha d’estar “alerta” i de manera inconscient això ens causa un
estat plaent. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Respecte a la última pregunta plantejada, les respostes poden ser diverses.
Primer que tot he de dir que gràcies a la neurociència som capaços de saber com
el nostre entorn físic afecta a la nostra cognició i estat d’ànim. Així doncs, entendre
com percebem les coses i com ens orientem ens pot ajudar a dissenyar espais que
incloguin característiques que minimitzin els efectes cognitius negatius i
potenciïn els positius. Investigacions prèvies han mostrat que la falta de
llum, la falta de punts de referència o el fet de tenir múltiples camins per on
tirar sense saber quin és el correcte causa ansietat i una resposta d’estrés. Aquesta
resposta comporta la segregació d’una sèrie d’hormones i neurotransmissors que
incrementen el nostre estat atencional i que a llarg termini ens pot causar dèficits
en la capacitat per resoldre problemes o un increment dels errors a l’hora de
prendre decisions. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Com he dit al principi, la neurociència i l’arquitectura a vegades tenen
una relació simbiòtica. Un exemple de com aquestes s’han proveït mútuament es
troba en la unitat de cures intensives (UCI) per a nadons prematurs. Històricament,
les UCIs havien estat dissenyades per satisfer els requeriments funcionals dels
metges i les infermeres sense pensar en com aquest disseny podia influir en el
desenvolupament dels nens. No va ser fins el 1992 que el doctor Stanley Graven
va estudiar l’impacta del disseny en els nens prematurs. Gràcies a investigacions
prèvies sabem que quan un nen neix prematur, aquest encara ha d’afrontar part
del desenvolupament que teòricament s’hauria d’haver dut a terme dins de la
mare. Durant el tercer trimestre de gestació es produeix el desenvolupament del
sistema auditiu i seguidament el del sistema visual. És necessari que sigui en
aquest ordre perquè no sorgeixin problemes posteriors. Així doncs, el Dr. Graven
va proposar, entre altres coses, que les UCIs tinguessin un sistema de control
de soroll i de llum que s’adaptés a l’edat gestacional de cada nadó. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Un altre exemple de simbiosi es troba a l’Institut Salk. Aquest és un
institut de recerca dedicat a les ciències de la vida en que una de les seves
àrees d’investigació és la neurociència. En el 1960 el doctor Jonas Salk tenia
ben clar quina havia de ser la relació entre la investigació i l’arquitectura. Salk
li va demanar a l’arquitecte Louis Kahn que dissenyés un centre de recerca que
augmentes l’habilitat creativa dels investigadors que exercissin en ell. El Dr.
Salk i Kahn varen treballar mà a mà per crear una peça que, com va definir el
Dr. Salk, “fos digne d’una visita de Picasso”. A més, com a llegat va demanar
als futurs neurocientífics que continuessin treballant amb els arquitectes per
crear espais que estimulessin la recerca. Sorprenent o no, li varen fer cas. En
el 2003 es va crear l’<a href="http://www.anfarch.org/" target="_blank">Acadèmia de Neurociència per l’Arquitectura</a> i, de forma
curiosa, aquest mateix novembre passat el director del laboratori de visió de
l’Institut Salk, Thomas Albright, fou escollit president de l’acadèmia. </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"> </span></span></span><img alt="" class="image" height="255" src="http://24.media.tumblr.com/tumblr_mcybw3UQ3U1qcr4m6o1_500.jpg" width="400" /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Salk Institute, San Diego, California, US by </span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="http://www.flickr.com/photos/sameermundkur/">sameermundkur</a> <b>@flickr</b></span></span><br />
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Finalment, i després d’haver explicat la paradoxal relació entre dues disciplines
mútuament aïllades, només em queda dir-vos, amics arquitectes, que si voleu que
les vostres obres tinguin èxit estaré encantada de donar-vos un cop de mà. De
moment us deixo uns quants articles que m’han ajudat a escriure aquest post i
que espero que també us ajudin a vosaltres. </span></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"><b>Referències:</b></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><a href="http://ac.els-cdn.com/S0896627309004310/1-s2.0-S0896627309004310-main.pdf?_tid=5a842b9c-3c6b-11e2-82af-00000aab0f01&acdnat=1354444435_3685a349566529e3cafa761b6cd131e8" target="_blank"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Eberhard J. (2009) Applying neuroscience to architecture. Neuron<i><span style="font-size: small;">,</span></i> 62:6, 753-756.</span></a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<a href="http://www.dana.org/news/cerebrum/detail.aspx?id=1254" target="_blank"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">Eberhard J. & Patoine B. (2004) Architecture with the brain in mind. The Dana Foundation.</span></span></span></a><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;">Graven, S.<span style="font-size: small;"> et al. (1992)</span> <span class="st">The high-risk infant environment, Part<span style="font-size: small;"> I</span>:The<span style="font-size: small;"> role of the neonatal intensive care unit in the outc<span style="font-size: small;">ome of high-risk infants</span></span>. <i>Journal of Perinatology</i>, <i>12</i>:<i><span style="font-size: small;">2,</span></i> <i>164-172</i>.</span> </span></span></span><br />
<a href="http://download.cell.com/pdf/PIIS0092867406013043.pdf?intermediate=true" target="_blank"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Strenberg E. & Wilson M. (2006) Neurosciece and architecture: seeking common ground. Cell, 127:2, 239-242.</span></span></a><span style="font-size: small;"><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"> </span></span></span></span></span></b></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><b><a href="http://www.tumblr.com/tagged/salk%20institute?before=1352019829" target="_blank"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span lang="EN-US"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">Fotos de <span style="font-size: small;">l'Institut Salk.</span></span></span></span></span></a></b></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<span style="font-size: small;">
<b>
</b></span><br />
<span style="font-size: small;"><b>
</b></span>
Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-10298681278138146562012-04-29T21:25:00.000+01:002013-03-05T13:15:59.255+01:00Caminante no hay camino, se hace camino al andar (o no)<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Hola a tothom! Avui m’agradaria dedicar aquest article al meu fan número u, que és meu pare. I crec que no hi ha millor manera de dedicar-li que parlant del que més li agrada fer; caminar. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Fa un parell de mesos vaig assistir a una conferència que va resultar ser molt divertida i sobretot interessant. La va donar Marc Ernest, director del grup de recerca d’acció i percepció multisensorial del Max Planck Institut, i va presentar un estudi en el qual es demostrava un dels mites que des de fa molts temps ha estat present en la nostre societat. Segur que heu vist en varies pel·lícules (ex. El senyor dels anells, Tintin, etc.) que quan un dels personatges es perd arriba un moment en el que diu: “em sembla que estem caminant en cercles...”. Curiosament, el fet de caminar en cercles quan no es te cap punt de referència és una cosa que sempre s’ha cregut però que mai s’havia demostrat fins fa dos anys. Així doncs, el grup de recerca encapçalat pel Dr. Enest van decidir demostrar científicament que aquest fet succeïa i sobretot, el perquè succeïa. El primer que van fer va ser deixar a sis persones en diverses parts del bosc sense cap tipus d’orientació i els hi van dir que caminessin en línia recta durant sis hores. Tot elles duien un GPS perquè els experimentadors poguessin controlar les seves trajectòries. A més, també varen deixar a tres persones en el desert en les mateixes condicions. I aquest va ser el resultat:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: center;">
<img border="0" height="400" oda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2wBldy6WXw6GgcPU18KPadom-QqKKNld9wBXw99yybuVE8iuCz-4_fvnW5wTH7qaZrDuUESF5JTSyywP2xr2s9WT0dr9pHQ0wHLEfWidiBy780KQB-eV-gE1SIJymOK78WrMp0vq0G7zU/s400/walking.JPG" width="263" /></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">En la primera imatge es veu com dues de les persones (línies grogues: SM i MJ) varen caminar recte, una altre (AY) també va seguir un recorregut força recte tot i que al final va acabar fent un cercle i els altres tres (KS, PS i RF) varen seguir un recorregut força caòtic. En la imatge del desert, es veu com dos dels participants van seguir una línia recte y el tercer en cert moment va començar a girar. I la pregunta és, perquè uns varen poder seguir una trajectòria recte i en canvi altres no es van poder orientar? I perquè dos d’ells en cert punt varen començar a desorientar-se? Doncs la resposta es troba en el sol. Així és, aquelles persones que varen caminar recta era perquè, sense saber-ho, prenien com a punt de referència el sol (i un d’ells la lluna). En canvi, les altres varen seguir una trajectòria de forma pràcticament aleatòria. Tot i així, aquelles que varen caminar en línia recte també van saber compensar la trajectòria tenint en compte el moviment del sol, ja que sinó la trajectòria hagués estat més circular. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">S’han suggerit varies hipòtesis sobre perquè la gent te tendència a girar més cap a un cantó que cap a l’altre, si realment és això el que succeeix. Uns diuen que és degut a asimetries hemisfèriques en el sistema dopaminèrigic, uns altres diuen que és degut a asimetries biomecàniques, com per exemple que una cama sigui més llarga o més forta que l’altre. Aquestes asimetries crearia una desviació petita però constant cap a una de les direccions. El que està clar és que aquesta desviació es fa més accentuada quan no tenim cap tipus d’orientació que ens permeti corregir-la. Per tant, si la hipòtesis de que les persones tenim tendència a tirar més cap a un cantó que cap a l’altre és certa, quan ens poséssim a caminar amb els ulls tancats molt probablement acabaríem donant voltes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: left;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Els mateixos investigadors varen voler estudiar què passava quan tapaves els ulls a una persona i la feies caminar durant 50 minuts. A continuació teniu els resultat:</span></span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ7762CZm3fX1djqwTHpJYNmGbYhuhpogfjyFdTlGnfIcWSwYzcBAj4q93mFGr8D9eB2SA1xY87lGrdF3nknvpUdLhWp7OdwN6TMDYPVWkE_UOdvEk7I4Z7PQVdlHQP5LasKf3oaC9J0EN/s1600/Dibuix.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="351" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ7762CZm3fX1djqwTHpJYNmGbYhuhpogfjyFdTlGnfIcWSwYzcBAj4q93mFGr8D9eB2SA1xY87lGrdF3nknvpUdLhWp7OdwN6TMDYPVWkE_UOdvEk7I4Z7PQVdlHQP5LasKf3oaC9J0EN/s400/Dibuix.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: left;">
<span style="font-size: small;"></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 12pt;"></span><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Només tres dels participants varen mostrar una tendència a girar més cap a un cantó i en cap dels tres casos varen trobar asimetries funcionals com ara dominància de la ma o del peu. Els autors argumenten que el que succeeix és que en cada pas hi ha una acumulació d’error en el sistema sensorial i motor que fa que cada vegada estiguem més i més allunyats de seguir una trajectòria en línia recta. Al final conclouen que, independentment de quina sigui la font que produeix la desviació, aquesta no és deguda a un biaix direccional (tenir més tendència a anar cap a una o altre direcció) sinó a canvis aleatoris sobre el “sentit subjectiu” de caminar en línia recte. Per altre banda, quan es camina sense els ulls tapats, la informació visual pot ser utilitzada per recalibrar el “sentit subjectiu”, fent les trajectòries menys corbades. A més, la visió permet fer us d’estratègies cognitives, com és l’ús de punts de referència.</span></span><br />
<br />
Així doncs ja ho sabeu, si algun dia us ve per fer d'avanturers procureu que sigui un dia molt assolellat!</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"></span><br /></div>
<span style="font-size: small;"></span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Referència:</b></span></span><br />
<a href="http://www.cell.com/current-biology/abstract/S0960-9822%2809%2901479-1"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Souman, J.L. Frissen, I., Sreenivasa, M., Ernest M. (2009) Walking straight into circles. </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Current Biology </i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">19, 1538-1542.</span></span></a>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-44454719771073422982010-03-24T22:07:00.004+01:002010-03-24T22:18:46.702+01:00La investigació: una forma de ser<div align="left"><span style="font-family:arial;">El que vull fer avui és mostrar una visió totalment subjectiva però apassionant del món de la investigació. I durant l’explicació us aniré delectant amb fragments d’una entrevista a La Vanguardia que se li va fer a Erwin Neher, premi Nobel de Medicina en el 1991, la qual coincideix en molts punts amb la meva visió.<br /><br /><strong>1.</strong> L’investigador es dedica a crear coneixement a partir del plantejament d’un problema o pregunta. Cal destacar aquí que, el més difícil no és donar una resposta a aquest problema sinó saber-lo plantejar correctament. Neher ens diu:<br /><br /><em><strong>¿Cómo se gana un premio Nobel?</strong><br />Lo primero es identificar un problema...<br />...<br />Y después tienes que identificarte con él.<br /><br /><strong>¿Y qué cuesta más?<br /></strong>Una vez identificas el problema, si de verdad eres investigador, no tienes que hacer un gran esfuerzo para identificarte con él.<br /><br /><strong>Pues la ciencia no parece tan fácil.</strong><br />Lo es si eres capaz de abandonarte al que has convertido en tu problema: levantarte y acostarte con él y también de dormir con él; soñar con él; hacerlo tan tuyo que al final enfrentarte a él acaba siendo un poco como enfrentarte contigo mismo.<br /><br /></em>Moltes vegades, sobretot els que ens dediquem a la ciència bàsica, ens han fet la pregunta “I fer això per a què serveix?”. El que no sap la gent és que totes les grans preguntes, aquelles en les que s’observa directament la seva funcionalitat, han pogut ser contestades gràcies al plantejament de petites preguntes, el que se’n diuen preguntes bàsiques. Tot i així, considero que buscar una funcionalitat a tot el que s’investiga no és el més adequat perquè com he dit, els investigadors es dediquen a la creació de coneixement i per tant, la resposta a la pregunta “Per a que serveix fer això?” seria “simplement” (que no és ni de bon tros simple) el fet de saber més sobre el món i/o sobre l’ésser humà.<br /><br /><em><strong>¿Con demasiado dinero no compiten?</strong><br />Invertir demasiado dinero de cara a la galería por motivos electorales garantiza mucha investigación y también muy mala.<br /><br /></em><em><strong>¿Por qué?<br /></strong>Porque la opinión pública presiona para que se ponga dinero en hallar cura para una enfermedad, pero la solución tal vez no esté en la investigación directa sobre ella, sino seguramente en un rodeo imprescindible que pasa por la investigación básica.<br /></em><br /><strong>2.</strong> L’investigador, ho és, no s’hi dedica, el qual vol dir que la investigació es un treball totalment vocacional. Així doncs, dedicar-te a la investigació si realment no t’agrada és el pitjor dels error que pots cometre. </span></div><div align="left"><span style="font-family:arial;"></div></span><div align="left"><span style="font-family:arial;"><em><strong>Pero un laboratorio es un equipo.</strong><br />Absolutamente, y por eso en mi equipo no busco amantes de la ciencia que se dedican a la ciencia para salvar el mundo...<br /><br /><strong>¿No...?</strong><br />Busco a investigadores que no puedan dormir por resolver ese problema que es suyo.<br /><br /><strong>¿Cuál es el secreto de un gran equipo?</strong><br />Conseguir que sus integrantes compitan y cooperen de una forma confortante y estimulante a la vez. Que se mueran por encontrar una solución antes que los otros, pero también que vivan para poder compartirla con los demás y así el éxito sea de todos.<br /></em><br /><strong>3.</strong> L’investigador és considerablement autònom, el qual significa que treballa per si mateix i el que comporta irrevocablement un considerable grau de responsabilitat. L’investigador, la gran majoria de vegades, decideix cap on vol orientar el seu estudi i com dur-lo a terme. Les recompenses que s’obtenen d’un bon treball, a diferència de moltes feines, no acostumen a ser (directament) monetàries sinó personals, així doncs, el que es dedica a investigar no pretén fer-se ric. Les recompenses personals a les que em refereixo són, per exemple, la satisfacció d’haver descobert alguna cosa del que no es tenia coneixença o el reconeixement que s’obté dins la comunitat científica. I per exemplificar aquest punt afegiré un paràgraf del llibre del Dr. Jesús Purroy <em>‘Tot el que cal saber per saber-ho tot’</em>:<br /><br /><em>‘El debat científic té una forma vagament establerta, que el distingeix d’altres debats. La idea central és que cal posar la teva teoria, amb totes les dades que puguis aportar a favor seu, a la vista de tothom perquè les jutgin. El teu ego rebrà de valent, i sovint les crítiques poden deixar seqüeles, afectar l’autoestima i agreujar-te l’humor. Però no hi ha escapatòria. Cal llençar la teva brillant teoria als lleons i veure com es defensa. Si l’has reforçada amb dades sòlides, mesures fiables i uns raonaments impecables, potser sobreviuràs (...). L’escepticisme dels altres és el reforç que la teva teoria necessita: si és capaç de superar l’escrutini dels teus rivals, va sumant mèrits davant del món. Cada cop que una explicació supera un intent de falsació és com si es pengés una medalla (...).’</em><br /><br /><strong>4.</strong> L’investigador no te horaris de feina. I aquest es un dels punts forts pel qui s’hi vol dedicar. El fet de no tenir la pressió d’estar arribant tard a la feina es un plaer que poca gent pot experimentar, i que altre vegada implica irrevocablement un alt grau de responsabilitat. Pots investigar tant a les 5, com a les 10 del matí, com a les 8 de la tarda encara que a vegades, quan no hi ha altre remei, has de treballar durant les tres franges horàries (sobretot aquells que es dediquen a la biomedicina). En aquests casos és quan més es nota la “vocacionalitat” de la que us parlava abans.<br /><br /><em><strong>Y después está la suerte.</strong><br />Pero cuando llama a la puerta del laboratorio, tú tienes que estar dentro y trabajando: obsesionado por el problema. ¿Recuerda cómo Fleming descubrió la penicilina?<br /><br /><strong>Por casualidad.</strong><br />Por un descuido que contaminó sus bandejas de cultivos bacterianos...<br /><br /><strong>Parece que se le cayó un moco en ellas; otros citan un descuido de la limpiadora.</strong><br />Lo importante no es esa casualidad; sino la obsesión de Fleming por el problema que le hacía pasar horas y horas con sus cultivos: así que cuando llegó la casualidad, fuera cual fuera, le pilló trabajando en ellos.<br /></em><br />M’agradaria finalitzar aquest article portant la investigació allà on mai tindrà un lloc. Una pregunta que la gent s’ha plantejat algunes vegades és “Què és l’art?”. Jo considero que es l’evocació d’un sentiment i/o una sensació a través d’un mitjà físic, com pot ser una cançó, un llibre, una fotografia, etc. I “Què es necessita per crear art?” crec que l’únic que es necessita per crear una obra és a un mateix i certa imaginació. Així doncs, el meu punt de vista sobre l’art és molt abstracte, puc considerar com a art una operació de cor amb un alt grau de complicitat o la creació d’una vacuna contra el càncer. Sí, així és, crec rotundament que alguns treballs d’investigació són grans peces d'art. Com he dit en el paràgraf anterior, l’instigador ho és, com un pintor és pintor, un músic és músic o un ballarí és ballarí, però a més d’això, i encara que molts no us ho creieu, per investigar es necessita imaginació, molta imaginació. Recordeu la típica frase d’Einstein: <strong><em>‘Imagination is more important than knowledge’</em></strong>, doncs no us penseu que la va formular sense un rerefons ben justificat, no, tenia molt clar el que estava dient. Com en l’art, en la investigació també intentes fixar-te en altres obres per despertar la creativitat i trobar la manera més enginyosa de solucionar un problema. Algunes vegades, quan llegeixes un article científic, que normalment solen estar publicats en les revistes més importants, no pots evitar sentir certa emoció i inquietud al veure l’increïblement imaginatiu que pot arribar a ser un treball i pensar... <em>‘Això és art, i la resta són tonteries!’</em>. </span></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-11821924801064933552009-12-16T14:30:00.003+01:002009-12-16T14:43:29.523+01:00Avantatges i inconvenients de ser bilingüe<em><span style="font-family:arial;">Entrevista a Albert Costa feta per Joel Albarrán (La Vanguardia)</span></em><br /><span style="font-family:arial;"><br />El investigador asegura que saber dos idiomas favorece la atención y retrasa la aparición de síntomas de Alzheimer, pero admite que no se conocen igual la primera y la segunda lengua.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Aprendemos nuestro idioma materno sin esfuerzo aparente, pero todavía no hemos descifrado cómo nuestro cerebro procesa y produce el lenguaje, una de las cualidades que nos hace humanos.<br /><br />El psicólogo investigador del Instituto Catalán de Investigación y Estudios Avanzados (</span><a href="http://www.icrea.cat/" target="_blank" rel="nofollow"><span style="font-family:arial;">ICREA</span></a><span style="font-family:arial;">) </span><a href="http://www.icrea.cat/Web/ScientificStaff/Albert-Costa-Martinez-488" target="_blank" rel="nofollow"><span style="font-family:arial;">Albert Costa</span></a><span style="font-family:arial;"> lleva muchos años estudiando los mecanismos con los que nuestro cerebro -qué almacena un vocabulario de 50.000 palabras, es capaz de producir tres cada segundo y equivocarse sólo una de cada mil veces- logra distinguir entre dos o más lenguas sin confundirse. </span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;">Ahora </span><a title="El cerebro tarda menos de medio segundo en encontrar la palabra que pronunciará" href="http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091123/53829671441/el-cerebro-tarda-menos-de-medio-segundo-en-encontrar-la-palabra-que-pronunciara-universitat-pompeu-f.html"><span style="font-family:arial;">acaba de descubrir</span></a><span style="font-family:arial;"> cuánto tardamos en convertir mentalmente una idea en una palabra: 200 milisegundos.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;">Las incógnitas sobre los procesos cerebrales del lenguaje siguen siendo incontables, pero Costa ya ha demostrado que entre las ventajas de dominar varios idiomas se encuentra una mayor capacidad de atención y concentración y una tendencia a retrasar la aparición del Alzheimer.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;">Sin embargo, no todo son ventajas: los bilingües no dominan su segundo idioma tan bien como su lengua materna.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-¿Qué complejidad tiene nuestra capacidad para el lenguaje?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Los seres humanos somos capaces de procesar el lenguaje de una manera muy rápida y fiable. Producimos alrededor de tres palabras por segundo, tenemos alrededor de 50.000 palabras en nuestro diccionario mental y sólo cometemos un error cada mil palabras. En la producción del habla hay muchos pasos involucrados: saber las ideas que se quieren transmitir, encontrar las palabras que transmitirán esas ideas, organizarlas en frases y, finalmente, realizar un movimiento articulatorio que envuelve 300 músculos. De todos estos pasos, nosotros investigamos el momento en qué traducimos las ideas en palabras.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-¿Cuánto tarda el cerebro en hacer este paso concreto?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Unos 200 milisegundos. Sucede mucho antes de abrir la boca, que se produce a los 700 milisegundos.-¿Sus investigaciones permitirán solucionar problemas del lenguaje?-Conociendo los procesos podremos saber mejor donde está el origen de esos problemas. Si es articulatorio, de acceso al léxico...</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-¿Porqué a veces nuestro cerebro no encuentra una palabra que sí conocemos?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Porque te has tomado demasiados gin-tonics [ríe]. Parece ser que cuando tienes una palabra en la punta de la lengua el problema está en la recuperación de los sonidos. Hay el nivel del léxico y el nivel de los sonidos, a veces puedes tener acceso a uno y no al otro por cansancio o por ruido en el sistema. Es algo que pasa más con nombres propios que con nombres de objetos.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-Dicen que la técnica para recuperar la palabra es no pensar en ello.</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Es una cosa curiosa. Es verdad, dejas de pensar y en otro momento u otro día llega la palabra sin que estés pensando en ello. No sabemos si esta técnica funciona, pero anecdóticamente sí que sucede.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-¿Avanzando en los estudios sobre el lenguaje avanzamos en nuestro conocimiento sobre qué nos diferencia del resto de animales?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Totalmente. Aunque los animales tengan cualidades de comunicación, son cualitativa y cuantitativamente distintas de las de los humanos. Somos muy buenos en el habla y la comprensión. Estamos continuamente hablando y si estamos sólos ponemos la radio para que alguien nos hable. Creo que esta cualidad es fundamentalmente humana.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-¿Hasta qué edad se aprende con facilidad un idioma?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Tiene que ver con los periodos críticos, llamados también ventanas de oportunidad, es decir en qué momento el sistema cerebral se vuelve menos plástico para adaptar nuevos conocimientos. Los diferentes periodos críticos dependen de la parte del lenguaje de la que estamos hablando. Por ejemplo, la ventana siempre está abierta para incorporar nuevas palabras a un idioma que ya dominamos. Es una cuestión de memoria.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-¿Qué cosas hay que aprender de pequeños?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Los sonidos de las palabras son más sensibles a los periodos críticos y, por este motivo, casi todo el mundo tiene un acento. Cuando nace, un niño es capaz de discriminar todos los sonidos que se le presenten, pero a los seis o siete meses de vida la oportunidad de reconocer otros sonidos se cierra o empieza a bajar.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-A los padres de hoy les preocupa mucho que sus niños hablen bien inglés ¿Cuándo debe empezar a enseñarse?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Siempre se ha dicho "cuanto antes mejor" ¿Y porqué no? Si le pones los dibujos animados en inglés no pasa nada, otra cosa es estresar a los niños. Pero si a los cuatro años tiene un profesor de inglés que no es nativo y no tiene acento inglés se le está dando mal ejemplo, cuando es precisamente en los primeros estadios cuando es necesario que el profesor sea nativo. En las cuestiones gramaticales parece que es sobre la pubertad cuando se pierde la plasticidad.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-¿Es beneficioso para las personas ser bilingües?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Hemos estudiado cómo la gente bilingüe puede separar tan bien sus dos lenguas y cómo este control de las lenguas tiene algún efecto en el sistema cognitivo. Es decir, hasta qué punto los bilingües son capaces de focalizar su atención mejor que los monolingües, no sólo en el lenguaje sino en general. Los bilingües parecen sufrir menos distracción de estímulos irrelevantes que los monolingües. Aunque a veces pueda parecer que al principio estén más confundidos, la necesidad de separar estas dos lenguas es un entrenamiento extra que el monolingüe no tiene y que parece que produce beneficios.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-¿Qué otros beneficios produce?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Un estudio de Canadá demuestra que los bilingües mayores, los abuelos, desarrollan los primeros síntomas de Alzheimer más tarde que los monolingües. Es como si al haber estado toda la vida con este control de las dos lenguas se creara una reserva cognitiva que hace desarrollar los síntomas más tarde aunque, claro, no evita que aparezca. </span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-En Cataluña existe el debate de la tercera hora de castellano ¿Hay que preocuparse por el dominio del castellano de los niños catalanes?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Mmmm… Hay partes de este debate que en Madrid no quieren oír y partes que aquí en Catalunya no queremos oír. Mi primera lengua 1 debería ser comparable a la de un señor de Madrid, pero no lo es. Soy más lento, tengo menos vocabulario, más puntas en la lengua… Ser bilingüe tiene un cierto coste lingüístico aunque sea perfectamente compatible en las dos lenguas. Quizás sea porque practico menos el castellano que un señor de Madrid o quizás porque esta competición entre las dos lenguas me hace ser un poco peor. Son lo que llamamos costes asociados al bilingüismo. Hay ventajas y costes, pero lo que no podemos decir en Madrid, porque no nos creen, es que <em>nuestros niños dominan igual el castellano si estudian dos horas que si estudian ocho.</em></span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-Esto es lo que creen muchos.</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Pero si piensas lo que estoy diciendo ahora... parece un poco extraño ¿no?</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-¿Pero el bilingüismo no era esto?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-No, el bilingüismo es ser capaz de hablar en dos idiomas y de entenderlos. Tenemos que aceptar que quizás aquí los niños no aprenderán igual el castellano que los niños de Madrid. No pasa nada, es una decisión que tenemos que tomar aquí. Lo que está claro es que el catalán o lo aprenden bien aquí o no lo aprenderán en ningún lugar. Y esta es una decisión política, no una decisión científica. Si preguntamos a la ciencia, nos dirá que si dividimos el tiempo entre una y otra lengua, no será igual … ¡Pero sabrás dos lenguas! El daño quizás sean unos milisegundos de mayor lentitud o que en vez de tener un vocabulario de 60.000 palabras lo tengas de 40.000. Pues bueno…</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-Su teoría es que vamos a un mundo de personas bilingües.</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-En África y Asia el 90% de la población es bilingüe, es decir que la mayoría de la población mundial es bilingüe. No sé que pasará, pero las lenguas francas no han triunfado mucho. Bueno, han triunfado porque se han globalizado, pero la gente ha seguido hablando su lengua.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><strong><span style="font-family:arial;">-¿Y es bueno que la gente se bilingüe?</span></strong><br /><span style="font-family:arial;">-Yo creo que es enriquecedor: cuántas más lenguas hables más poetas podrás leer.</span>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-43466823973653558392009-05-25T21:30:00.011+01:002009-05-26T00:38:56.423+01:00Bona nit<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjial1IM87tFfJ2fbqxMgjfr5U4JAAZ7QpV48xfPevpvXgpJ1jrxmO86glTLyaxsQAQU8JWWPZAESalAo5ZEq4pmuz3NdZxcxJVTVcOKT6sy9yixiUDU-VzP68hHSQjs4HDKxKyJMExQeoB/s1600-h/Panneau-dormir+copia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5339866602900755218" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 202px; CURSOR: hand; HEIGHT: 180px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjial1IM87tFfJ2fbqxMgjfr5U4JAAZ7QpV48xfPevpvXgpJ1jrxmO86glTLyaxsQAQU8JWWPZAESalAo5ZEq4pmuz3NdZxcxJVTVcOKT6sy9yixiUDU-VzP68hHSQjs4HDKxKyJMExQeoB/s320/Panneau-dormir+copia.jpg" border="0" /></a> <span style="font-family:arial;">Hoy voy a cambiar de lengua y voy a escribir en castellano porque quiero dedicar este artículo a un amigo mexicano, Raúl. Él se preguntó porqué casi nunca se acordaba de sus sueños y con este artículo voy a responder a su pregunta y a la de todas las personas que también se la hayan planteado alguna vez. Así es, esta vez voy a hablar de la segunda actividad a la que dedicamos más tiempo: dormir. Nos pasamos unas 8 horas al día durmiendo, 56 horas a la semana, 240 horas al mes y 2.920 hora al año, y la pregunta es: ¿porqué? ¿Por qué tenemos que dormir y desaprovechar 8 horas de nuestro día cuando lo que todos pedimos es que el día tenga 48 horas? </span><div><div><span style="font-family:arial;"><div><br /></div><div>Primero quiero contar, para aquellos que aun no lo sepan, como funciona el sueño. Gracias al electroencefalograma (EEG), los investigadores pueden registrar la actividad eléctrica cerebral y mirar qué está pasando en el cerebro de una persona mientras duerme. Lo que de momento está establecido es que el sueño sigue un ciclo regular. El patrón del EEG cambia de forma predictible varias veces durante un único periodo de sueño. Hay cinco fases: la de movimientos oculares rápidos (<strong>REM</strong>) y las fases I, II, II, IV o fases sin movimientos oculares rápidos (NREM). Los niños pequeños pasan un 50% del tiempo en estado REM, los adultos un 20% y la gente mayor tienen menos de un 15%. <img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5339864295207189650" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 369px; CURSOR: hand; HEIGHT: 154px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHyxgF54sw5CymLPXK5TDuUuzriecC_rLwsJmTh5qNzXFE_kubehyEdTiakuK3_hE78wCJi5oz1RMtKTxdTzu3-Wh09L5tqakqXQmlVdvp1-ix_13CFk07H5D0nZluiI7XyOAoFkZq8Ry1/s400/20080226152511-trastsuenofig2.jpg" border="0" />Esta fase, también llamada ‘de sueño reparador’ nos permite consolidar conocimientos y la mayoría de los sueños tienen lugar en ella. Si te despiertas durante la fase REM, lo más seguro es que recuerdes lo que estabas soñando, en cambio si te despiertas en algunas de las otras fases (I, II, III, IV) lo más probable es que no recuerdes nada. Además, durante la fase REM los músculos están inactivos para prevenir la reproducción de nuestros sueños, esto significa que los sonámbulos no reproducen sus sueños ya que no están en fase REM.<br /></div><div>Volviendo a la pregunta anterior: ¿para qué sirve dormir a parte del simple hecho de descansar? Años atrás, dormir nos hacía ser increíblemente vulnerables ante los depredadores por lo tanto tiene que haber algo muy importante que necesitemos y que conseguimos durante el sueño para tener que correr este riesgo. La respuesta exacta no la sabemos pero gracias a Randy Gardner que se pasó 11 días sin dormir sabemos que los síntomas serian los siguientes: empezaríamos a sufrir alucinaciones, desorientación y paranoia. Al cuarto día ya perderíamos funciones motoras, nos temblarían las manos y tendríamos problemas para hablar.<br /></div><br /><div>La siguiente pregunta es: ¿cómo lo hacemos para dormirnos y despertarnos? ¿Qué pasa en nuestro cerebro para que suceda esto? Sabemos que nuestro cuerpo posee una serie de relojes internos, todos controlados por regiones del cerebro que nos proporcionan un horario rítmico regular. Hay un área del cerebro que se llama núcleo supraquiasmático (parte del hipotálamo) que parece contener toda esta maquinaria. Este ritmo automático sucede como resultado del continuo conflicto entre dos fuerzas opuestas.<br /></div><br /><div>Con la idea de que estas fuerzas están bajo un control interno, podemos explorarlas en detalle, empezando con una descripción de sus nombres. Un ejército está compuesto por neuronas, hormonas y otras sustancias químicas que hacen todo lo posible para mantenernos despiertos. Este ejército se llama <strong>sistema arousal circadiano</strong> (proceso C). Afortunadamente, este es el opuesto a otro ejército igual de poderoso, también hecho de células, hormonas y sustancias químicas. Estos combatientes hacen todo lo posible para que nos durmamos y se llaman <strong>unidad homeostática del sueño</strong> (proceso S). </div><div></div><div></div><div>Esta es una extraña y paradójica guerra. Cuanto más control del terreno tiene uno de los ejércitos, más probabilidad hay que pierda la guerra. Es casi como si cada ejército quedase exhausto de tener el control y de vez en cuando ondea la bandera blanca. Para la mayoría de gente, el dominio del proceso C está latente durante 16 horas y lo mismo sucedería aunque estuviésemos viviendo en una cueva. Esta guerra también tiene fuerzas externas que regulan el conflicto, como son la cantidad de sueño necesario y la cantidad de sueño tomado. Seguidamente os explicaré los cronotipos de personas que pueden existir: </div><div></div><div></div><div>Alrededor de un 10% de las personas son ‘alondras’ (cronotipo temprano), el estado de más activación de estas personas es sobre las 12 de la mañana y se sienten más productivas unas horas antes de comer. No necesitan alarmas para despertarse, suelen decir que su comida del día preferida es el desayuno y consumen mucho menos café que los que no son alondras. Admás, empiezan a sentirse adormecidos sobre las 9 de la noche. Por suerte o por desgracia yo me encuentro dentro de este 10%, me encantan las mañanas, adoro el desayuno, nunca tomo café para despertarme y mis amigos me han visto varias veces dormirme en un bar o en una fiesta. </div><div></div><div></div><div>Sobre el 20% de las personas se encuentran en el polo opuesto, ellos son ‘búhos’ (cronotipos tardanos). En general, el momento del día en que están más activos son las 6 de la tarde, se sienten más productivos casi a media noche y raramente quieren irse a dormir antes de las 3 de la mañana. Los búhos necesitan indiscutiblemente varias alarmas para despertarse y si tienen la oportunidad, nunca se levantan antes de las 10. Su comida del día preferida es la cena y necesitan toneladas de café para despertarse. Seguramente pensaréis que en nuestra sociedad los búhos no descansan tan bien como las alondras, y ciertamente esto es así. Los cronotipos tardanos normalmente acumulan mucha falta de sueño durante sus vidas. </div><div></div><div></div><div>El comportamiento de las alondras y los búhos es muy específico. Los investigadores piensan que estos patrones son detectables durante la niñez y yacen en la complejidad genética del cerebro que gobierna nuestro ciclo de sueño/vigilia. Al menos un estudio muestra que si el padre o la madre es alondra, entonces la mitad de sus hijos también lo serán. Y así mismo sucede en mi caso, mi padre se levanta cada día a las 6 de la mañana (domingos incluidos) sin tener ninguna obligación de hacerlo, a las 11 de la noche ya está durmiendo y al igual que yo, el café no le afecta en absoluto. </div><div></div><div></div><div></div></span><span style="font-family:arial;"></div><div><div>El resto de la población, es decir, el 70% se encuentra entre estos dos extremos, pero evidentemente habrá gente que se identificará más con las alondras y otras con los búhos.<br /></div><br /><div>Aquí lo dejo. Espero que esta lección de sueño y ornitología os haya servido para responder vuestras preguntas, ahora, lo mejor que podéis hacer es iros a dormir para consolidar todo lo aprendido. Al menos yo es lo que voy a hacer! <strong>Bona nit!</strong></div><br /><div><strong>Bibliografia:</strong><br /></div><br /><div>John Medina (2008) <em>Brain rules. </em>Seattle: Pear press (pag 149-168)</span></div></div></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-49996693834835112222008-12-12T01:06:00.008+01:002008-12-14T17:36:58.898+01:00La poesia de Chopin<span style="font-family:arial;">M’agradaria començar dedicant aquest article a la meva ex companya de pis, la Lídia, amb la que he passat petits i grans moments. La Lídia, quan arribava a casa el primer que feia era posar música. Teníem les habitacions paret amb paret i com ja podeu suposar, jo sempre sentia el que ella escoltava. El que potser per alguns els hi resultarà curiós, és que el 90% del temps escoltava música clàssica i d’aquest 90% un 80% era, concretament, Chopin. Si us he de ser sincera, les estones que havia estat escoltant música clàssica abans de viure amb ella eren ben escasses, igual que els meus coneixements musicals, però quan escoltava aquella música hi havia alguna cosa en ella que em feia posar la pell de gallina. Com més l’escoltava més bonica em semblava, i és que la música de Chopin em transmetia les mateixes sensacions que quan llegia un poema de Neruda o veia una pel·lícula de les que et fa caure alguna llàgrima. I jo em pregunto: <strong>com pot ser que una cosa, que en principi és tant poc explícita, pugui transmetre tant?<br /></strong><br />El paral·lelisme entre la música i la poesia no és res nou, i en el món de la neurociència, la música i el llenguatge també semblen tenir vides paral·leles. Nombrosos investigadors han estudiat la relació a nivell cognitiu entre aquests dos termes i sembla ser que algunes semblances han trobat: </span><br /><p><span style="font-family:arial;">Començarem amb una prova: si jo us dic la frase <em><strong>‘ella canta una cançó’</strong></em> i la frase <strong><em>'la mare cuina arròs' </em></strong>, quina de les dues us facilita més el record de la paraula <em><strong>'música'</strong></em> ? Segurament el 100% de les persones que llegeixin això diran que és la primera frase. </span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Aquest efecte és conegut com el 'priming' semàntic i consisteix en que si el context (frase) anterior a una paraula està relacionat semànticament amb ella, aquesta serà més fàcil de recordar. S’ha estudiat que quan una paraula va precedida per una frase que no està relacionada semànticament amb ella el cervell reacciona de manera més ‘intensa’ que quan la mateixa paraula va precedida per una frase que està relacionada semànticament amb ella. </span><br /><span style="font-family:arial;"><br />Molts experts en música diuen que la informació semàntica també és un aspecte important de la música. Ja se sap que els compositors utilitzen el ‘significat musical’ com a forma d’expressió, tot i així, hi ha certs desacords quan s’intenta definir el que és el ‘significat musical’. És evident que un tipus de música et pot transmetre determinades sensacions o recordar-te una determinada situació però, és possible que la música ens pugui transmetre conceptes específics, és a dir, conceptes amb un significat concret?<br /><br />Per contestar a aquesta pregunta es va realitzar un estudi en que es va presentar als participants una paraula precedida per una frase o una melodia que estava relacionada amb aquesta paraula i una frase o una melodia que no ho estaven. Més avall trobareu un exemple amb el que podreu entendre millor el que us vull explicar.<br /><br />Després es va preguntar als participants si la paraula que havien escoltat estava o no relacionada amb la frase o la melodia anterior. Els participants van contestar correctament un 93% de les vegades quan la paraula anava precedida per una frase i un 78% quan anava precedida per una melodia. Això volia dir que aquests eren capaços de relacionar la melodia amb la paraula. A més també, mentre duien a terme aquest tasca, se’ls hi va realitzar un registre electroencefalogràfic en el que es va mirar la reacció del cervell als 400 milisegons després d’haver escotat la paraula, tant si anava precedida per una melodia com per una frase i també van mirar si la reacció canviava depenen de si hi havia relació o no amb la paraula. Aquí teniu els resultats:<br /></p></span><p align="left"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5278697938703443442" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 293px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVeATcFyUp5DYKSVzw2-IK_oKHxXjUAqW9nptR7EDVh395x_9AbHCvPfhyemqmWj3soSYd-UzaER3iTdAembIbLfUCPETtBwGraHxQIHFlqb7Pdf5p8gJGh6edPYDbx3SBUWloZ_HmNZiO/s400/koelsch1.jpg" border="0" /> <em><span style="font-size:78%;">(Koelsch, S. et al., 2004)</span></em></p><em><span style="font-size:78%;"></span></em><p align="left"><br />Com podeu veure, la reacció del cervell (fixeu-vos en la ona que marca la fletxa) davant les paraules que no estaven relacionades amb la frase que havien escoltat abans (línia lila) era més intensa que la de les paraules que estaven relacionades amb la frase (línia blava). Però el sorprenent de tot això és que quan escoltaven una melodia i després una paraula no relacionada (línia taronja) passava exactament el mateix, és a dir, la reacció del cervell era més intensa.<br /><br />Així doncs, segons aquest estudi podem dir que sí, la música també té significat i no només parlant a nivell emocional sinó també a nivell lexico-semàntic. Seria molt arriscat afirmar que la música és, semànticament parlant, igual al llenguatge, però si que es pot afirmar que la música pot evocar conceptes concrets i ben definits.<br /><br />Us podria explicar més coses sobre les semblances entre la música i el llenguatge però millor que ho deixem per un altre dia, no us sembla?<br /><br />Bé, la veritat és que no em puc aguantar d’explicar una mica més... Sabíeu que els experts en música quan escolten una melodia utilitzen molt més la part esquerra del cervell (part on es processa el llenguatge) en comparació amb la gent no experta? Aquí ho deixo.</p><p align="left"><strong>Bibliografia:</strong></p><p align="left">Koelsch, S. et al. Music, language and meaning: brain signatures of semantic processing. <em>Nature. </em>3, 302-307 (2004).</p><p align="left">Patel, A. Language, music, syntax and the brain. <em>Nature</em>. 7, 674-681 (2003).</p><span style="font-family:arial;"><p align="left"></span></p>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-58174681865466785552008-10-13T22:20:00.006+01:002008-10-13T22:37:03.368+01:00El que Einstein no tenia<span style="font-family:arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi1QJ3cF56Gri1X-nFIrGhKmg-Vg8GHsvRdvWObh7B3P9ji8pkH6LvbN9EYDuCh6y6agdD5l0Vt_RpNBr26VBEeir6OgoEkirx5ulLkWMfxl2u0KW5sm76V-LhmMolf_a2iDsjJt0R9YDw/s1600-h/AlbertEinstein,PopArt.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5256754782750608082" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 214px; CURSOR: hand; HEIGHT: 213px" height="305" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi1QJ3cF56Gri1X-nFIrGhKmg-Vg8GHsvRdvWObh7B3P9ji8pkH6LvbN9EYDuCh6y6agdD5l0Vt_RpNBr26VBEeir6OgoEkirx5ulLkWMfxl2u0KW5sm76V-LhmMolf_a2iDsjJt0R9YDw/s400/AlbertEinstein,PopArt.jpg" width="281" border="0" /></a>De petita, el meu ídol no era cap cantant ni actor ni dibuix animat sinó que era l’Albert Einstein; trobava fascinant la combinació de bogeria i <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQn6QIlzlgG6vLEydomLl5VAN8BImbQGaszp4n5FzQ3knUTuAwVSwKwfSFFiZTXihciYystF3JbnZxiYDyEgPPsDgg-PXLzNHCBtvcNW98sJoFzGb6-0vPYhG8pE2EOhI0OY54IhqYAVy1/s1600-h/AlbertEinstein,PopArt.jpg"></a>intel·ligència que el caracteritzava i em sorprenia que darrera aquella imatge hi pogués haver una persona tant intel·ligent. Ja fa molt de temps que volia escriure un article sobre intel·ligència, i és que sempre li he tingut un cert respecte a aquesta paraula i també admiració per aquells que la tenen com a característica.<br /><br />Però què és la intel·ligència? N’hi ha que diuen que és la capacitat d’adaptació al canvi, altres diuen que és una puntuació superior a 115 en el test d’intel·ligència i alguns altres apunten més alt i la situen a 120. Si hagués de fer la meva pròpia definició diria que és la capacitat de plantejar una bona pregunta i saber donar-li una bona resposta. Però també seria la capacitat de saber on buscar, la capacitat de saber quan actuar, quan parlar, quan callar o la capacitat de preveure el que vindrà. Tot això és el que jo considero intel·ligència i estic segura que cadascun de vosaltres té la seva pròpia definició.<br /><br />La meva explicació sobre què és la intel·ligència no anirà més enllà de les línies que ja heu llegit. Avui el que us vull explicar és, i com molt bé diu el títol, el que Einstein no tenia. Com molts sabeu, el cervell de l’Einstein ha estat un dels més estudiats de la història i Sandra Witelson de la Universitat de McMaster va trobar en ell certes peculiaritats.<br /><br />Concretament, va comparar el cervell de l’Einstein amb el de trenta-cinc homes i cinquanta-sis dones, i el que va trobar va ser que a ell li mancava un petit solc (escletxa), l’opèrculum parietal, el qual podria haver permès que en aquesta zona hi hagués una major concentració de neurones que establirien connexions entre sí de manera més senzilla i ràpida. A més, també es va veure com l’àrea parietal inferior era més ample. Aquesta àrea es caracteritza per ser la responsable del control del pensament matemàtic i de la capacitat visuoespacial. En conjunt, això podria explicar la increïble facilitat que Einstein tenia per resoldre problemes científics. </span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Tot i així, abans d’arribar a aquestes conclusions, s’ha de recordar que en aquest estudi només es va examinar un cervell, el d’Albert Einstein i per tant, seria convenient veure si altres genis matemàtics també mostren aquestes peculiaritats. A més, en l’estudi no es va observar el cervell a nivell microscòpic, el que vol dir que l’estudi no ens diu res sobre com estaven connectades les neurones ni tampoc com funcionaven. D’aquí es conclou que encara mai ningú ha pogut assegurar al cent per cent que les diferències anatòmiques trobades siguin les causants de la genialitat d’Einstein. </span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Finalment, m’agradaria afegir que amb el temps he après que ser intel·ligent no és, ni molt menys, condició d’èxit i que l’únic que te’l pot proporcionar és el treball, l’esforç i sobretot la voluntat d’arribar allà on un es proposa. </span><br /><br /><span style="font-family:Arial;"><strong>Referències:</strong></span><br /><span style="font-family:Arial;">Witelson, S.F., Kigar, D.L. and Harvey, T., The Exceptional Brain of Albert Einstein, The Lancet, 353:2149-2153, 1999. </span><br /><span style="font-family:arial;">Anderson, B. and Harvey T., </span><a href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=8805120&dopt=Abstract"><span style="font-family:arial;">Alterations in cortical thickness and neuronal density in the frontal cortex of Albert Einstein</span></a><span style="font-family:arial;">, Neurosci Lett., 210:161-164, 1996. </span><br /><span style="font-family:arial;">Diamond, M.C., Scheibel, A.B., Murphy, G.M., Jr. and Harvey, T., </span><a href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?db=PubMed&cmd=Retrieve&list_uids=3979509&dopt=Abstract"><span style="font-family:arial;">On the brain of a scientist: Albert Einstein</span></a><span style="font-family:arial;">, Experimental Neurology, 88: 198-204, 1985.</span>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-88592289314080564372008-08-31T22:03:00.009+01:002008-09-01T23:11:11.698+01:00Un prejudici instantani<span style="font-family:arial;">Sembla increïble pensar que un terme tant complex com ‘prejudici’ pugui ser definit, o més ben dit, explicat per la neurociència cognitiva. Tot i així, no sembla tant sorprenent quan es cau en el compte de que el cervell, com tots sabem, és el director dels pensaments i per tant, el prejudici i els estereotips també són dirigits per ell.<br /><br />Considereu que la gent que té molts prejudicis sobre els altres té tendència a ser més racista? Aquesta és una pregunta que m’he plantejat, i si espereu una resposta, doncs la veritat, no la sé, però pel que he llegit i pel que llegireu vosaltres a continuació, no descartaria un ‘sí’ per resposta. I és que ambdós conceptes podrien tenir certes característiques comunes i no només semànticament parlant, com és obvi, sinó a nivell de funcionalitat cerebral. A què em refereixo aquí? doncs bé, a partir d’un estudi realitzat per Adrianna Jenkins de la universitat de Harvard en el 2007 es va veure que quan pensem en nosaltres mateixos o en persones que s’assemblen a nosaltres utilitzem una part diferent del cervell que quan pensem en persones que ens resulten diferents.<br /><br />Ho explicaré més detingudament: el fet de jutjar el que una altre persona pensa o sent és una capacitat social molt important que tenim els humans, i aquesta és la que ens porta a crear els estereotips i prejudicis. Jenkins, a l’hora d’iniciar l’estudi, es va preguntar: ‘Com ho fem per creuar l’abisme que separa les nostres ments i les dels altres?’ Els resultats van mostrar que depenent de si ens sentim identificats i/o relacionats amb la persona o cosa que estem jutjant, llavors, el nostre cervell processa la informació en una o altre part del cervell. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiReCMcSf2AXTWl-6NEs8IAOOJCWMb_UN4QNUCh-7uKnU45q2ICs7tNC4P5_Phda5ftYuPqkOTkjWohp2T8hN0pZeqtRS9BL-VkJ_A1iD3hBti6kCMzdxTcJ79f6hnyg5Rr9jDx_38gQ42f/s1600-h/Dibujo.bmp"></a></span><div><div><div><span style="font-family:arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1HoCmhDY56hSFoievRKoW1eykB5ZYAWJtD4fnFSda_MPXx3_lW2gXh3_nJOiF3pP5Oj5a9AVyyH8jeTkDO3VnFgl7CBsZGBVZIiTzT3ZdxdiZ97b-5V4kId-VBxB9YgTl-Q6TSQzmt8rw/s1600-h/Dibujo.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5240791798783624578" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1HoCmhDY56hSFoievRKoW1eykB5ZYAWJtD4fnFSda_MPXx3_lW2gXh3_nJOiF3pP5Oj5a9AVyyH8jeTkDO3VnFgl7CBsZGBVZIiTzT3ZdxdiZ97b-5V4kId-VBxB9YgTl-Q6TSQzmt8rw/s400/Dibujo.bmp" border="0" /></a><br />Concretament, Jenkins i el seu grup van estudiar la part ventral medial del còrtex prefrontal (vMPC), la qual se sap que s’activa quan pensem sobre nosaltres mateixos, per exemple, si responguessis a la pregunta: ‘t’agrada el futbol?’, llavors, aquesta<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhsmbPXJgMx64E42unFUKEodRPLSM1x9ZRG_HVdwWeQ9B_uYTiMDNHgX7apvKV8_G6csobVAvAdcxjlkyTfEpdtPhyphenhyphenz89llzLuHA7rTW0KyH_Nnhs6m-lxPnP3IMMZLINw-E48qqa096gQ/s1600-h/Dibujo.bmp"></a> part del cervell tindria més activitat. Per descobrir què passa quan pensem en el que opinen els altres, els investigadors van mostrar a un grup de voluntaris fotos i descripcions de persones (anònimes) semblants i diferents a ells, després aquests havien de contestar una sèrie de preguntes com ara: ‘t’agrada anar al cine?’ i a més, també havien de dir si creien que dues de les persones de les fotos, una semblant i l’altre diferent a ells, els hi agradava o no el cine. Llavors, es va veure com els voluntaris mostraven activitat en l’àrea vMPC quan pensaven les respostes de les persones semblants a ells (però no quan pensaven les respostes de les persones diferents).<br /><br />L’explicació que es va donar a aquest fenomen va ser que, com més semblant és la persona a nosaltres més empatitzem amb ella, la veiem més com som nosaltes i per tant se’ns activa més l’àrea vMPC, en canvi, les persones diferents les veiem com ‘menys humanes’ i per tant, aquesta àrea no l’utilitzem.<br /><br />Per finalitzar, m’agradaria afegir part d’opinió personal. Crec que és sorprenent la rapidesa amb la que podem crear el perfil d’una persona sense ni tant sols conèixer-la, de fet, amb només veure-la no necessitem ni dos minuts per construir un prejudici sobre ella, <strong>no creieu que tots ens mereixem l’oportunitat de ser coneguts abans de ser jutjats?</strong> Segurament la majoria respondreu un ‘SI’ rotund, però tots sabem que els referents socials dominen les nostres ments, i que conseqüentment i involuntàriament (la majoria de vegades) creem el que jo diria <strong>‘un prejudici instantani’</strong>. Moltes persones critiquen la psicologia perquè afirmen que cada persona és un ‘món’ i que no es pot anar ‘penjant etiquetes’, jo estic totalment a favor d’aquesta afirmació, però espero que la gent que també estigui d’acord amb ella no etiqueti als altres pel color de pell, per l’idioma, per les costums o per la religió; <strong>si us plau, no ens ofeguem en les pròpies paraules! </strong></span></div><div></div><div><span style="font-family:Arial;"><strong>Referència:</strong></span></div><div><span style="font-family:Arial;">Jenkins, A. C., Macrae, C. N. & Mitchell, J. P. Proc. Natl Acad. Sci. USA 105, 4507-4512 (2007).</span></div></div></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-75497031663856483942008-06-07T19:05:00.007+01:002008-06-18T22:36:52.849+01:00Decisions emocionalment racionals<div align="left"><span style="font-family:arial;">Des de sempre s’ha pensat que per prendre segons quines decisions és millor tenir el ‘cap fred’, és a dir, absent d’emocions i que en algunes circumstàncies l’emoció entorpeix el raonament. No puc negar que l’emoció incontrolada o mal dirigida pot ser la causant d’un comportament irracional, i penseu: quantes vegades us heu arrepentit d’alguna de les vostres accions o paraules degut a un estat emocional intens?<br /><br />I és que l’emoció és el que ens fa ser humans, aquesta sensació que a vegades ens desborda de felicitat o ens enfonsa en la tristesa, però malgrat que a vegades la volem eliminar, sempre està present, en cada decisió, en cada paraula i en cada acció. No som màquines de pensar, no som ni freds, ni automàtics ni precisos i per més que ens esforcéssim no ho seriem mai.<br /><br />Tenim tendència a pensar que la decisió més racional és la més encertada però des del meu punt de vista, això no és així. Penseu en què passaria si no tinguéssim aquest component emotiu: creieu que seriem precisos i encertats? Creieu que seria més fàcil prendre decisions? Creieu que deixaríem de ser irracionals en determinades situacions? Si heu contestat que sí a totes aquestes preguntes doncs em temo que us heu equivocat de mig a mig, i no us heu equivocat perquè jo ho cregui així, sinó perquè així s’ha demostrat. Sense emoció seriem totalment irracionals, o dit d’altre manera, l’emoció és el que ens fa ser racionals.<br /><br />Ja sé que tot això sembla una gran contradicció, que quan ens trobem en un estat emocional intens actuem irracionalment però que l’emoció és el que ens permet ser racionals, com s’entén? Tot seguit us ho explico:<br /><br />Damasio, un neuròleg que ha dedicat la seva vida a l’estudi de les bases neurobiològiques de la vida humana a més de guanyar el premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica al 2005 ha diagnosticat nombrosos pacients amb lesions a una part determinada del cervell: el lòbul frontal (color rosa i blau) i més concretament l’àrea prefrontal (color rosa). </span><br /><br /></div><p align="left"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5209203620427959474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 152px; CURSOR: hand; HEIGHT: 137px; TEXT-ALIGN: center" height="138" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu-3vYKpqz3Q6rA6GsgArACZtGNk6DaxXOXb2P4_R8RQGHrZ9QFPZ3UGgNX4LLXEZh81Arnwlf2014l3l3jzms4I5R9Z2tU7tmUYUIaQvosgHptyEpvS5Ma3xa_Uh0v6PRDoQdQXDvPuDa/s400/frontlobesmall.gif" width="158" border="0" /><span style="font-family:arial;">Aquests pacients presentaven unes característiques peculiars: eren incapaços de mantenir una feina estable, tenien grans dificultats per les relacions socials, no mostraven respecte per ningú ni tampoc empatia, les decisions que prenien es trobaven totalment fora de lloc i el més sorprenent és que eren emocionalment plans, és a dir, els hi podien dir que es moririen al poc temps i mostraven total indiferència, cap mena de reacció emocional.<br /><br />Damasio va arribar a la idea de que el defecte de raonament que mostraven aquests pacients, la falta de govern de la seva vida, podia ser degut a la manca emocional. Va suggerir que quan aquests pacients s’enfrontaven a una situació determinada no aconseguien activar una memòria relacionada amb l’emoció que els ajudés a escollir de manera més avantatjosa entre diverses opcions. Els pacients no feien ús de l’experiència relacionada amb l’emoció que havien acumulat al llarg de la vida.<br /><br />La idea de que les emocions són intrínsecament racionals no és res nou. Tant Aristòtil com Spinoza pensaven que al menys algunes emocions, en les circumstàncies adequades, eren racionals, i en certa manera també ho van pensar David Hume i Adam Smith. Com a punt final, m’agradaria afegir que el terme racional no és equivalent a un raonament lògic explícit, sinó més bé a una associació amb accions o resultats que són beneficiosos per la persona que mostra emocions. Les senyals emocionals recordades no són racionals en i per si mateixes, però ens permeten prendre decisions de manera racional.<br /></span><br /><span style="font-family:arial;"><strong>Bibliografia:</strong></span></p><p align="left"><span style="font-family:Arial;">Damasio A. (2005) <em>En busca de Spinoza: neurobiología de la emoción y los sentimientos. </em>Barcelona: Ed. Crítica.</span></p><p align="left"><span style="font-family:Arial;">Damasio A. (2001) <em>El error de Descartes</em>. Barcelona: Ed. Crítica.</span></p>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-49167038857933140822008-05-02T09:50:00.025+01:002008-06-18T22:36:37.060+01:00'Recordar per oblidar' i 'Oblidar per recordar'<span style="font-family:arial;"></span><div align="left"><span style="font-family:arial;">Aquest article va dedicat a la meva amiga Conxi i a tots aquells moments que hem passat juntes però que hem oblidat, sobretot en les nits de festa…ja m’enteneu! Ella em va demanar que escrivís un article sobre memòria, però en comptes de memòria avui parlaré d’una cosa que està íntimament relacionada amb ella: <strong>l’oblit</strong>.<br /><br />Per començar, us donaré la raó del títol escollit. <strong>‘Recordar per oblidar’</strong>: justificar aquesta frase és força senzill ja que, és evident que si volem oblidar alguna cosa abans l’haurem d’haver recordat, però la frase <strong>‘oblidar per recordar’</strong> ja serà una mica més difícil de raonar. Primer que tot, us heu preguntat mai si podria ser possible recordar-ho tot sense oblidar res? Suposo que us espereu que la resposta sigui negativa, però no, la resposta és afirmativa. Hi ha molts pocs casos al món però sí, hi ha gent que no pot oblidar. Us imagineu que ho recordéssiu absolutament tot? D’entrada sembla un avantatge però creieu-me que per aquestes persones això els hi representa un gran inconvenient i és que, no oblidar no és adaptatiu. És absolutament necessari que oblidem per recordar altres coses que ens seran més útils per sobreviure.<br /><br />Per mi el tema de la memòria representa quelcom curiós. Si et poses a buscar informació sobre ella el més probable és que trobis un llistat de tots els mils de tipus de memòria que tenim…de treball, a curt termini, a llarg termini, manipulativa, verbal, espacial, sensorial, declarativa, prospectiva, biogràfica… i la llista continua. És evident que no em pararé a explicar cada una d’elles perquè al fi i al cap, totes serveixen pel mateix; per recordar. En canvi, si et poses a buscar informació sobre l’oblit llavors, el que trobes és simplement ‘oblit’. Ja sé que alguns em direu que dintre la memòria s’hi troba el record i també l’oblit i que per tant, quan definim un tipus de memòria estem definint els dos conceptes alhora, però, no sé perquè tinc la sensació de que pel món en general el verb 'recordar' és més important que el 'oblidar', quan en realitat les dues coses van agafades de la mà. I ara jo em pregunto: no serà potser per la connotació negativa que sempre se li ha atribuït a aquest fenomen? O potser serà perquè, com diu un dels meus professors, és menys ‘sexy’? Bé, sigui pel que sigui, tenim la sort de que en la història hi ha hagut uns quants personatges (amb tots els meus respectes) que han dedicat anys de la seva vida a estudiar això que en diem ‘oblidar’. Ara us en presentaré uns quants:<br /><br />El primer d’ells i més conegut és el senyor <strong>Ebbinghaus</strong>, el qual va definir <strong>‘la corba de l’oblit’ </strong>a partir del mètode d'estalvi. Aquest científic es va aprendre llistes de síl·labes sense sentit fins ser capaç de repetir-les dues vegades sense equivocar-se. Després, deixava passar per les diferents llistes intèrvals variables (entre 20 minuts i 31 dies) de temps i finalment, avaluava el seu oblit comptant el número de repeticions que necessitava per tornar a ser capaç de repetir dues vegades la llista sense error. I això és el que li va sortir:</span><br /><br /></div><div align="left"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5195702116090577650" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="223" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPY_vQ32GS5KdZ8CbFh6ygQl4_t5-Yxl-nc9gS8dGOthljLiOc4cMTz58tox_EKnMXXHenIZq3pa9J6YXQwgV4E36jlQrbPwqIgM3aKbMrxozJy8npO60BbV9vsmJIJJTYgin8G3QQTOAO/s400/corba+oblidt.bmp" width="446" border="0" /><span style="font-size:78%;"> (<span style="font-family:arial;">Baddeley, A. 1999)</span></span><br /><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;">Després tenim els senyors <strong>Bahrick i Wittlinger</strong> (1984) que varen estudiar l'oblit de cares, noms i idiomes a llarg plaç.</span></div><div align="left"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_q6QGFHDzQhRQ1OmSnVHmIS4J2lfeIyG8Napn2H8_ubWZkeBNfe-fsmjufk9vjPiBOWbRQmkgU7Ruos7_0q48coQ235Y0cEbO8fouMzMak1kfgIvWMt9Swun7e_A3XXqIiJoofDbO_vwz/s1600-h/cares+i+noms.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5195711805536797490" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_q6QGFHDzQhRQ1OmSnVHmIS4J2lfeIyG8Napn2H8_ubWZkeBNfe-fsmjufk9vjPiBOWbRQmkgU7Ruos7_0q48coQ235Y0cEbO8fouMzMak1kfgIvWMt9Swun7e_A3XXqIiJoofDbO_vwz/s400/cares+i+noms.bmp" border="0" /></a><span style="font-family:Arial;"></span><br /><span style="font-family:Arial;font-size:85%;"><strong>Llegenda:</strong></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:Arial;">Reconeixement de noms</span><br /><span style="font-family:Arial;">Associació de noms-fotos</span><br /><span style="font-family:Arial;">Reconeixement de fotos</span><br /><span style="font-family:Arial;">Estalvi en aprenentatge</span><br /></span><span style="font-family:Arial;"><span style="font-size:85%;">Nom amb clau fotogràfica</span> </span><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div align="left"><span style="font-family:arial;font-size:78%;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:arial;font-size:78%;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:arial;font-size:78%;">(Baddeley, A. 1999)</span></div><div align="left"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6xIe8WBQk8VIljpLXLPfKijNOy_Ru9NC2ODxUTkyxj1Kz9yEQOotgPJGSZMY_UnwBJzDTz__kfbqxCKfhg6f7ZvOMA5mAoYefukPdFWzCXV3S9J0vp3Wr6EM3EsqUad3ZVUMwVSHhm1Xo/s1600-h/idiomes.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5195714081869464402" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="291" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6xIe8WBQk8VIljpLXLPfKijNOy_Ru9NC2ODxUTkyxj1Kz9yEQOotgPJGSZMY_UnwBJzDTz__kfbqxCKfhg6f7ZvOMA5mAoYefukPdFWzCXV3S9J0vp3Wr6EM3EsqUad3ZVUMwVSHhm1Xo/s400/idiomes.bmp" width="415" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;font-size:85%;"><span style="font-size:78%;">(Baddeley, A. 1999)</span></span><br /><span style="font-family:Arial;font-size:78%;"></span><br /><span style="font-family:arial;font-size:85%;"><strong>Llegenda:</strong></span><br /><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Comprenció lectura</span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Record voluntari espanyol-anglès</span><br /></span><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Reconeixement vocabulari espanyol-anglès</span><br /><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Record vocabulari anglès-espanyol</span><br /><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Reconeixement vocabulari anglès-espanyol.</span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;">I finalment us presentaré a la senyora <strong>Linton</strong> (1975) que va dibuixar la corba de l'oblit d'episodis autobiogràfics i es va dedicar cada dia a anotar amb detall en una fitxa dos fets que haguessin succeït. Després, segons els diferents intervals, treia un fitxa i llegia les claus (data, lloc, etc.) i intentava recordar l'episodi complet. Les conclusions a les que va arribar van ser que hi havia una tendència a recordar millor els episodis agradables i l'important paper que tenia el repàs.</span><br /><span style="font-family:Arial;"></span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfqlPSbnVdbxay2eRPgn7Iow3rwBo77YM7vFKLMCpOUeg_HxGUg_ei8xrdvvuW3Yt1AY-vnpgyj6SWoo0xQ5P7FW-dAtjmtCqS58C61KONZIzLsOvSPJCjO3NzY0yPCpfa4svIuCwFcqlb/s1600-h/autobio.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5195720704709034866" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfqlPSbnVdbxay2eRPgn7Iow3rwBo77YM7vFKLMCpOUeg_HxGUg_ei8xrdvvuW3Yt1AY-vnpgyj6SWoo0xQ5P7FW-dAtjmtCqS58C61KONZIzLsOvSPJCjO3NzY0yPCpfa4svIuCwFcqlb/s400/autobio.bmp" border="0" /></a> <span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;">(Baddeley, A. 1999)</span></span><br /><br /></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;font-size:78%;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;font-size:78%;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;font-size:78%;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;font-size:78%;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;">Després d'haver fet les presentacions, no vull deixar de banda a la resta de científics involucrats en el camp de la memòria, així que per ells també va aquest article.</span></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;"><strong></strong></span></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;"><strong></strong></span></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;"><strong>Bibliografia:</strong></span></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:Arial;">Baddeley, A. <em>Memoria Humana: Teoria y Práctica. </em>Madrid: Mc GrawHill (1999)</span></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-44260954683988263302008-03-29T03:20:00.015+01:002008-06-18T22:36:19.189+01:00Posicionem-nos!<div align="left"><span style="font-family:arial;">Abans de començar la carrera vaig estudiar el batxiller científic-tècnic (mates, física, química i biologia). L'assignatura que més m'agradava no era ni filosofia, ni història, ni llengua, sinó que era física. Quan comentava a la gent que volia estudiar Psicologia em deien: “Psicologia? Però si és una carrera de lletres i a tu t’agraden les ciències.” I jo una vegada rere l’altre els hi repetia, “de lletra a Psicologia n’hi ha molta, però és lletra científica el que s’estudia”. Em van intentar convercer de que estudiés alguna cosa, diguem-ne que, més científica, però jo, que sóc tossuda, o dit més finament, d’idees fermes, no vaig canviar de parè. Ara, que estic a 4t de carrera, de tant en quan comento amb els meus amics les coses que estic estudiant. Un dia una amiga em diu: “Ah! però que estudieu Biologia a Psicologia? Em pensava que Psicologia era una carrera així com més de llegir!”. Llavors és quan jo m’estiro dels cabells i penso…”No pot ser!”.<br /><br />Aquesta és una petita introducció per intentar posicionar la Psicologia dins del que considero que és, o més ben dit, el que és; una CIÈNCIA. I a continuació us presento un fragment del llibre ‘Making up the mind: How the brain creates our mental world’ de Cris Frith, on en el seu pròleg m’he vist plenament reflectida.<br /><br /><em><strong>Ciències dures i ciències toves<br /></strong>‘En la jerarquia de la ciència, les ciències que es troben a dalt de tot són les ‘dures’ mentre que aquelles que es troben a baix són les ‘toves’. ‘Dur’ no vol dir que la ciència sigui més difícil. ‘Dur’ està relacionat amb el contingut de la ciència i el tipus de mesures que es poden dur a terme. (…)Les ciències dures, com ara Física i Química, estudien coses tangibles les quals poden ser mesurades de manera precisa. Per exemple, la velocitat de la llum és exactament 299.792.458 metres per segon, i un àtom de ferro és 55.405 vegades més pesant que un àtom d’hidrogen. (…) La Biologia solia ser una mica més 'tova' que la Física o la Química, però això va canviar dràsticament amb el descobriment de la doble cadena de molècules d'ADN que formen els gens (...).<br /><br />Enfrontat amb aquesta precisió, he d’admetre que la Psicologia és molt 'tova'. El número més famós en la Psicologia és el 7, que són el número d’ítems que poden ser retinguts en la memòria de treball (és el tipus de memòria que utilitzem quan intentem mantenir un número de telèfon en ment sense escriure’l). El títol de l’article original escrit per George Millar en el 1956 va ser “El Màgic Número Set, Més o Menys Dos”. Així doncs, la millor mesura que els psicòlegs van descobrir podia variar quasi un 30% depenent de la persona. I és que cada un de nosaltres és diferent. És evident que cada un és diferent. Però també hi ha propietats de la ment que són comunes en tots nosaltres. Aquestes són les propietats fonamentals que els psicòlegs estan intentant descobrir. Els químics tenien exactament el mateix problema amb les roques que estudiaven abans de descobrir els elements químics en el segle divuit. Cada roca era diferent. En comparació amb les ciències ‘dures’, la Psicologia ha tingut poc temps per descobrir què s’ha de mesurar o com mesurar-ho. La Psicologia existeix des de fa uns 100 anys com una disciplina científica. Estic segur que, amb el temps, els psicòlegs hauran descobert què mesurar i hauran desenvolupat els instruments que ens permetran realitzar aquestes mesures de manera precisa.’<br /></em><br />Digueu-me psicòlegs i futurs psicòlegs, quantes vegades heu dit que estàveu estudiant Psicologia i el següent que us han preguntat ha sigut: ” I ara m’estàs psicoanalitzant?” o “Em pots llegir la ment?”. Doncs l’autor del llibre no seria menys que nosaltres, i tampoc s’ha salvat d’aquestes preguntes. Ell ens diu:<br /></span><br /><span style="font-family:arial;"><em>‘(…)Hauria de ser llest. Com pot preguntar aquesta estupidesa? Només diu això per molestar-me. Recentment, em vaig adonar que jo era l’estúpid. És clar que puc llegir la ment de les persones. I no només els psicòlegs poden fer això. Tots llegim la ment dels altres. De quina altre manera doncs podríem intercanviar idees i crear cultura? Però com ho fan els nostres cervells per permetre’ns entrar en els móns privats de les ments dels altres?(...)<br />El món mental, on tots vivim, és una mica diferent de la realitat física. I en la vida diària estem tant preocupats per les ments dels altres com ho estem per la realitat física. La majoria de les nostres interaccions amb les altres persones són interaccions entre ments, no entre cossos. Estàs aprenent sobre la meva ment llegint aquest llibre i espero canviar les idees de la teva escrivint-lo.’<br /></em><br /><strong>Frith, C. (2007) <em>Making up the mind: how the brain creates our mental world.</em> Oxford: Blackwell Publishing. (pag. 3-4, 16) </strong></span></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-49772853751342765692008-03-19T11:52:00.012+01:002008-06-18T22:35:54.370+01:00TENS UN/A GERMÀ/NA BESSÓ/NA IDÈNTIC/A? O CONEIXES ALGÚ QUE EN TINGUI UN/A?<div align="left"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh05UB6-WG48c7M_OFjDxbclNwA2B3hEMq5eCMmgpg6FcAgtNCeJVMMTY9hEz2LCddtrUk7Ns5tyxmOeYztZyWDuMbQb1UP4unh350Cr0PYJtVVfhv9ddOfkMzKcSGI5ulg3nr5MsaTFoIm/s1600-h/Dibujo.JPG"><span style="font-family:arial;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5180627289273554242" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 113px; CURSOR: hand; HEIGHT: 109px" height="68" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh05UB6-WG48c7M_OFjDxbclNwA2B3hEMq5eCMmgpg6FcAgtNCeJVMMTY9hEz2LCddtrUk7Ns5tyxmOeYztZyWDuMbQb1UP4unh350Cr0PYJtVVfhv9ddOfkMzKcSGI5ulg3nr5MsaTFoIm/s400/Dibujo.JPG" width="90" border="0" /></span></a><span style="font-family:arial;">Al GRNC (Grup de Recerca de Neurosciència Cognitiva) estem realitzant un estudi amb parells de bessons sobre les conseqüències biològiques, i en concret les genètiques, de conèixer diferents llengües. Per fer aquest estudi necessitem tenir accés a poblacions de bessons monzigòtics.<br /><br />Si entreu en aquest link trobareu més informació:<br /><br /></span><a href="http://www.ub.es/pbasic/sppb/cat/20080319_bessons.pdf"><span style="font-family:arial;">http://www.ub.es/pbasic/sppb/cat/20080319_bessons.pdf</span></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.ub.es/pbasic/sppb/cat/index.htm"><span style="font-family:arial;">http://www.ub.es/pbasic/sppb/cat/index.htm</span></a></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-22861944401313155992008-03-04T17:04:00.005+01:002008-06-18T22:35:18.964+01:00La probabilitat de cada dia<div align="left"><span style="font-family:arial;">La Júlia puja al tren i s’asseu al costat d’un noi que resulta ser el novi de la cambrera d’un bar que va muntar una amiga seva. Sorpresa davant d’aquesta coincidència, la Júlia mai no pensarà que la probabilitat que dos individus d’un mateix país estiguin units per una cadena amb dos intermediaris és superior al 99 per cent.<br /><br />Tant la Júlia com nosaltres no som conscients de les dimensions probabilístiques de la nostres vides i tenim, a més, nombrosos conceptes erronis sobre les probabilitats dels riscos que ens amenacen. Per exemple, molta gent té pànic a viatjar amb avió per por dels accidents. Hauríem de saber que el nombre de morts en accident de trànsit a Europa equivaldria al fet que s’estavellés un avió amb 120 passatgers cada setmana. Aquesta incapacitat d’avaluar matemàticament els actes comuns s’anomena <strong>‘anumerisme’</strong>. No obstant això, les matemàtiques, amb la seva fama de fredes i impersonals, ens poden ajudar de vegades a comprendre fets que ens afecten de molt a prop.<br /><br />Tirar una moneda a l’aire és un model clàssic de probabilitat i encara es manté la creença que el fet que hagi sortit diverses cares seguides fa més probable que en la pròxima tirada surti creu. Però…què sap la moneda? La probabilitat que surti creu continuarà sent sempre del 50 per cent. Aquest error es coneix com <strong>‘la fal·làcia del jugador’</strong>.<br /><br />L’avaluació de la realitat remet a processos psicològics i emocionals que, d’alguna manera, desvirtuen les conclusions a què s’arribaria si s’apliquessin correctament els càlculs matemàtics i estadístics.<br /><br />En aquesta avaluació errònia del nostre món tenen una gran importància les imatges. Hi ha 300.000 nord-americans que moren cada any pels efectes del tabac: és com si tres jumbos plens de fumadors xoquessin cada dia de l’any. I cada mes moren més persones en accidents de cotxe que les que van morir en les Torres Bessones. Aquests tipus de coses es consideren banalitats, o coses normals, o ni tan sols es tenen en compte, però la gent està igual de morta.<br /><br />I no només les imatges desvirtuen el nostre anàlisi de la realitat. El poder dels nombres, utilitzat convenientment, arrela en la psicologia fins a extrems que resulten sorprenents. Per exemple, els polítics poden parlar i parlar durant hores sense que ningú no els faci el més mínim cas, però tot d’una, diuen una xifra: "Hi ha hagut 300 morts en accidents de cotxe…”. I aleshores els nombres atrauen la nostra atenció. (A partir d’aquí dedueixo jo que el motiu pel qual només sentíssim nombrar xifres i xifres en el debat de Rajoy i Zapatero era perquè no ens avorríssim de veure com s’anaven tirant els trastos pel cap, perquè sinó no li acabo de trobar la lògica. En fi, deixant les crítiques polítiques a part, continuo amb el discurs.) Aquest aspecte psicològic s’anomena ‘<strong>efecte àncora’</strong>: és la tendència a quedar-nos fixats en una xifra que se’ns presenta, tingui o no relació amb la realitat.<br /><br />Si es demana a la gent que digui quina creu que és la població de Turquia, però abans se li diu: “Un moment, abans digui’m si és major o menor de 5 milions de persones”, la gran majoria dirà que és major, però donaran unes xifres que varien fins a arribar als 20 milions de mitjana. Si preguntem el mateix a un altre grup, i els diem “Abans, digui’m si és major o menor de 240 milions de persones”, la majoria dirà que és menor, i les xifres potser seran diferents, però la mitjana rondarà els 180 milions. És a dir, no importa la xifra que es doni com a referència, el càlcul rondarà aquesta xifra.<br /><br />La funció principal de les matemàtiques no és organitzar xifres en fórmules i fer càlculs complicats, sinó facilitar una manera de pensar i de fer preguntes. Encara que aquesta forma de comprensió del món pugui resultar estranya, a més, també resulta molt útil en molts aspectes de la vida quotidiana, com llegir el diari. Un titular diu: “Sis de cada 100.000 persones pateixen la malaltia X i a Espanya n’hi ha 2.500 casos.” Les dues parts d’aquesta notícia donen exactament la mateixa informació, però sens dubte, la segona sembla més alarmant. </span><br /><span style="font-family:arial;"><br />La ment i el pensament humà arriben a ser tant paradoxals que crec que podríem estar una vida estudiant-los i mai acabaríem d’entendre’ls. Podria dedicar pàgines explicant-vos tots els tipus d’errors i fal·làcies que cometem, com arribem a prendre les decisions que prenem i com la lògica de la ment ho és tot menys lògica, però tampoc és necessari ‘atiborrar-vos’ d’explicacions en aquest article.<br /><br />Per acabar us voldria fer una pregunta i m’agradaria que me la contestéssiu: <em>Què preferiu, guanyar 80€ segurs o el 80% de possibilitats de guanyar 100€? Què preferiu, perdre 80€ segurs o el 80% de possibilitats de perdre 100€?<br /></em><br />La informació l’he extret del llibre <em><strong>‘L’ànima és al cervell’</strong></em> de l’Eduard Punset, on es fa un recull de les entrevistes que va realitzar a la gent que porta dedicant anys a l’estudi del cervell i l’ésser humà. Us el recomano, val la pena. </span></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-85594957116658035902008-02-22T16:22:00.003+01:002008-06-18T22:34:49.616+01:00Perquè sentim el dolor aliè?<div align="left"><span style="font-family:arial;">La capacitat que tenim les persones per posar-nos en la pell dels altres, la capacitat de sentir el que l’altre sent, la capacitat de comprendre el que l’altre està vivint, sentir dolor pel dolor de l’altre i sentir alegria per l’alegria aliena. Aquesta capacitat s’anomena <strong>empatia</strong> la qual se suposa que tenim gràcies a un tipus de neurones: les <strong>neurones mirall.</strong><br /><br />Tot va començar a Parma, en els anys noranta, Rizzolatti, Gallese i Fogassi buscaven la manera en que el cervell dels mamífers planifica els moviments. Estaven investigant l’activitat de certes neurones del cervell d’un macac mentre aquest aguantava diferents objectes: fruites, nous, joguines. Li havien implantat electrodes a ‘F5’, regió situada a la part inferior del còrtex premotor, que s’encarrega de planejar i executar les accions. Fogassi va agafar per casualitat una pansa. El macac, ple de cables, no es va moure però va observar l’acció de l’experimentador. L’instrument mesurador va registrar l’activació de varies neurones premotores, exactament les mateixes que s’excitaven en els assajos anteriors, quan era el propi macac qui agafava la xuxeria. A partir d’aquell moment van creure que havien descobert alguna cosa revolucionaria: una cèl·lula nerviosa premotora que no només s’activa quan el propi animal agafa l’objecte desitjat, sinó també quan contempla que ho fa un altre individu. La neurona amb la doble funció semblava ‘reflectir’ l’escena observada ‘com un mirall’ i d’aquí va sorgir la denominació de ‘neurones mirall’.<br /><br />La primera pregunta és: i <em>què te a veure això amb l’empatia?</em> Doncs resulta que en el 1999 un fisiòleg Wiliam Hutchison de la Universitat de Torontova punxar el dit d'una pacient amb una agulla i li va preguntar: li fa mal? abans de que la dona ho confirmés, una de les seves neurones va començar a disparar-se (activar-se), semblava que aquesta neurona estava directament associada a la percepció del dolor. Al moment, Hutchison va punxar-se davant la pacient i, una vegada més, la cèl·lula va respondre. La neurona havia respost no només davant el dolor propi, sinó també davant l’aliè. A partir d’aquest descobriment es va plantejar la hipòtesis de que les neurones mirall també eren les responsables del funcionament de l’empatia.</span><br /><span style="font-family:arial;"><br />La següent pregunta és: si realment el sistema de neurones mirall està relacionat amb l’empatia, llavors, <em>les persones que tenen problemes per desenvolupar-la haurien de tenir problemes amb aquest tipus de neurones, no?</em> Aquest és el cas de l’autisme, l’esquizofrènia o l’alexitimia (incapacitat per reconèixer els sentiments propis i aliens). En el 2005, Hugo Théoret, de la Universitat de Montreal, va presentar a adults autistes una pel·lícula de 10 segons, en la que apareixien moviments del pulgar. Mentre el córtex motor de les persones sanes es va disparar, el dels autistes va restar mut.<br /><br />Marco Iacoboni, director de l’Institut Neuropsiquiàtric de la facultat de medicina de Los Angeles, a partir d’una sèrie d’experiments duts a terme en el 2006, ha arribat a la conclusió de que així com les persones no autistes imiten i senten les emocions observades a través del seus sistema de neurones mirall, els autistes elaboren una estatègia conscient i alernativa. Les persones normal, quan veuen algú amb una expressió facial trista, el seu cervell simula l’activitat neuronal que els porta a posar una cara trista. Les motoneurones es comuniquen amb els centres emocionals i ràpidament perceben certa tristesa. En canvi, les persones autistes no aconsegueixen ‘vivenciar’ el significat emocional de la mímica reproduïda a través de la seva estratègia alternativa.<br /></span><br /><span style="font-family:arial;">Per finalitzar, és important dir que totes aquestes hipòtesis són molt recents i encara es troben, diguem-ne que, en la ‘fase inicial’, en plena investigació. Pensant i reflexionant sobre tot el llegit, la pregunta que ara jo em plantejo és: <em>és la simple imitació la base que permet el desenvolupament de l’empatia?</em> Aquí deixo la pregunta penjada per si algun dia algú me l’aconsegueix respondre.<br /><br /><strong>Bibiliografia:<br /></strong>Both of us disgusted in my Insula: the common neural basis of seeing and feeling disgust. B. Wicker, C. Keusers, J. Plailly et al. a Neuron, vol 40, nº 3, pag. 655-664; 2003.<br />Neuronas especulares. S.J. Ayan a Mente y Cerebro, nº 8, pag. 79-81, 2004.<br />Empathy for pain involves the affective but not sensory components of pain. T. Singer, B. Seymour, J. O’Doherty et al. a Science, vol. 303, nº 5661, pag. 1157-1162; 2004.<br />Empatía. T. Singer i U. Kraft a Mente y Cerebro, nº 60-65; 2005.<br />Understanding emotions in others: mirror neurons dysfunction in children with autism spectrum disorders. M. Dapretto, M.S. Davies, J.H. Pfeifer et al a Nature Neuroscience, vol. 9, nº 1, pag 28-30; 2006.<br />El descubrimiento del otro. K. Gaschler en Mente y Cerebro, nº 23, pag. 24-31; 2007.<br /><br /></div></span><span style="font-family:arial;"></span>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-22068337254048399102008-02-14T12:45:00.002+01:002008-06-18T22:34:31.842+01:00Avançant en doble sentit<div align="left"><span style="font-family:arial;">Avui he decidit penjar un article diferent als que he escrit fins ara. Es tracta d’una investigació que s’ha fet fa poc sobre la malaltia d’Alzheimer i que aporta nova informació sobre com s’estructuren els conceptes en el nostre cervell. Un altre de les raons que m’han portat a penjar aquesta notícia és perquè aquest quatrimestre tindré la gran sort i orgull de col·laborar amb els científics que s’anomenen en l’article en una investigació de Neurociència Cognitiva, referida concretament al bilingüisme.<br /><br /></span><span style="font-family:arial;"><strong>Un estudi aporta noves dades sobre el deteriorament de la memòria en els malalts d’Alzheimer<br /><br /></strong>En la malaltia d'Alzheimer, la pèrdua del coneixement que tenim sobre els éssers i objectes que ens envolten no es produeix de manera homogènia, sinó que afecta de manera diferent a conceptes referents a éssers vius i objectes inanimats, de manera que els primers semblen mostrar-se més resistents al dany cerebral produït per aquesta patologia. Aquesta és la conclusió d’un estudi que han elaborat de forma conjunta investigadors del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (</span><a href="http://www.pcb.ub.es/homePCB/live/ct/p1621.asp"><span style="font-family:arial;">GRNC</span></a><span style="font-family:arial;">), adscrit al Parc Científic de Barcelona i al Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de Barcelona, i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Demències de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Segons els seus autors, aquesta informació podria resultar valuosa de cara al disseny de nous programes d'estimulació de la memòria per aquest col·lectiu. L'estudi ja es publicarà l'1 de febrer a l'edició electrònica de la revista Neuropsychologia i posteriorment a l'edició impresa. (doi:10.1016/j.neuropsychologia.2007.11.018) .<br /><br /><strong>Albert Costa</strong>, investigador del GRNC-Parc Científic de Barcelona, i co-autor de l’estudi, afirma que “els resultats d’aquest treball, a més d’aportar informació útil sobre el patró de deteriorament cognitiu als malalts d’Alzheimer, també poden contribuir a conèixer millor com s’organitza la infomació conceptual en el cervell. A més, el fet que una malaltia que afecta de manera difosa al cervell resulti en una afecció diferencial de les categories semàntiques podria suggerir que la informació conceptual en el cervell no es centralitza només en unes àrees concretes com es pensava.” Altres investigadors que signen l’estudi són <strong>Mireia Hernández i Núria Sebastián Gallés</strong> –que, al igual que el professor Albert Costa són membres del GRNC-Parc Científic de Barcelona i treballen al Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de Barcelona–, així com Montserrat Juncadella i Ramón Reñé, de la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Demències de l’Hospital Universitari de Bellvitge.<br /><br />Fins ara, en la comunitat científica existia controvèrsia sobre la possibilitat que el deteriorament de la memòria que pateixen els malalts d'Alzheimer presentés patrons diferents per a conceptes referents a éssers vius i a objectes inanimats. El principal objectiu d'aquest nou estudi era demostrar la presència de dèficits específics de categoria conceptual en la memòria d’aquests malalts en funció de la seva capacitat per recordar el significat de paraules que pertanyen a diferents categories semàntiques, com ara eines (estisores, martell), mitjans de transport (camió, bus) i éssers animats (vegetals i animals).<br /><br />Els resultats van desvetllar que les persones sanes i els malalts que encara presentaven una pèrdua lleu de la informació semàntica en general podien recordar per igual el significat de les paraules que feien referència a objectes inanimats i a éssers vius. En canvi en els malalts que ja havien perdut força informació semàntica, aquesta pèrdua s'havia produït principalment per a aquells conceptes referents a objectes, mantenint-se el record dels referents a éssers vius al mateix nivell que als altres grups de participants que no patien la malaltia o es trobaven en un estat menys avançat.<br /><br />Us deixo l'article publicat:<br /><strong>Category-specific semantic deficits in Alzheimer's disease: A semantic priming</strong> <strong>study. </strong>Neuropsychologia, In Press, Corrected Proof, Available online 29 November 2007Mireia Hernández, Albert Costa, Montserrat Juncadella, Núria Sebastián-Gallés and Ramón Reñé<br /></span><a href="http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6T0D-4R7RSD8-4&_user=10&_coverDate=11%2F29%2F2007&_alid=689614891&_rdoc=1&_fmt=summary&_orig=search&_cdi=4860&_sort=d&_docanchor=&view=c&_ct=1&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=af6fa197bc987bc878dcd21f72a786ca"><span style="font-family:arial;">Abstract</span></a><span style="font-family:arial;"> </span><a href="http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6T0D-4R7RSD8-4&_user=10&_coverDate=11%2F29%2F2007&_alid=689614891&_rdoc=1&_fmt=full&_orig=search&_cdi=4860&_sort=d&_docanchor=&view=c&_ct=1&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=4969af91c35486a5388780a0feb82c3c"><span style="font-family:arial;">Full Text + Links</span></a><span style="font-family:arial;"> </span><a href="http://www.sciencedirect.com/science?_ob=MImg&_imagekey=B6T0D-4R7RSD8-4-3&_cdi=4860&_user=10&_orig=search&_coverDate=11%2F29%2F2007&_sk=999999999&view=c&wchp=dGLbVlb-zSkWW&md5=fcaa0e8e858805f6f70942fab855b125&ie=/sdarticle.pdf"><span style="font-family:arial;">PDF (354 K)</span></a><span style="font-family:arial;"> To Purchase and Download the Full Article, Click PDF </span><a href="http://www.sciencedirect.com/science?_ob=RelatedArtURL&_udi=B6T0D-4R7RSD8-4&_orig=search&_acct=C000050221&_version=1&_userid=10&md5=e5f99ff6d75525b53e923de8150db032"><span style="font-family:arial;">View Related Articles</span></a></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-10855991546389411492008-01-24T10:21:00.006+01:002008-06-18T22:33:47.858+01:00D'on surt el lapsus lingüe?<div align="left"><span style="font-family:arial;">Primer dir-vos ‘hola’ de nou! Ho sento pel meu descuit durant aquest parell de mesos però ja se sap, exàmens, treballs i aquestes coses que requereixen una prioritat especial han fet que deixés una mica abandonat el bloc. Ara que ja he acabat amb tot, o quasi tot, reprenc la meva recerca sobre els perquès sense resposta.<br /><br />Avui us parlaré sobre un tema que a alguns els interessa especialment, sobretot a aquells que estan d’erasmus i a vegades no acaben de tenir clar en quina llengua estan parlant.<br /><br />Us heu preguntat mai perquè quan voleu dir una paraula us en surt una altre, o feu un mixt entre les dues, o us surt en un altre idioma que no era precisament amb el que estàveu parlant en aquell moment? Bé doncs, tot això té a veure amb <strong>l’accés lèxic.<br /><br /></strong>Primer que tot us mostraré un esquema perquè us pugueu fer una mínima idea del que parlaré en les línies següents:<br /><br /><br /></div></span><span style="font-family:arial;"><p align="left"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159178611984073906" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5s7yYBYj4T206GPL6BrdzxUS6ZxQQwEyDYlbCRav2aNNcwUc0jhmB0hT-HRHkLq7K-GstJvP5h0NUtNsWA03VDCgyIJYvgVQbw32HyV7u_1YYfj-fTzNYRa8uC2oojDtx6zsu_FcgpPwg/s400/dibuix.bmp" border="0" /> <span style="font-size:78%;">Costa A. La Heij A. Navarrete E. 2006</span> </p><p align="left"><br />Quan veieu una cosa, en aquest cas un gos, en el vostre cervell se us activen diversos conceptes (no paraules) sobre què és el que esteu veient, però això no vol dir que només activeu el concepte de ‘gos’ (animal, de quatre potes, mascota...) sinó que també s’activen altres conceptes relacionats semànticament amb aquest, com per exemple ‘gat’ (animal, de quatre potes, mascota...). Només fins aquí el nostra cervell ja té un dilema; serà gat o serà gos? el concepte que té més nodes (característiques) activats guanya i per tant té més força a l’hora de ser seleccionat. A vegades, i com molt bé sabeu, el nostra cervell falla, potser perquè vol anar més ràpid del que pot o perquè no té la suficient atenció posada en la tasca.<br /><br />Bé, ara suposem que ja hem seleccionat el concepte de ‘gos’, el següent que haurem de fer és formar la paraula per tal que per la nostra boca ens surti ‘gos’ en comptes de qualsevol altre paraula, però si a sobre som bilingües, també haurem de seleccionar en quin idioma la direm.<br /><br />Existeix la hipòtesis, comprovada en nombroses investigacions, que quan estem parlant amb un idioma, l’altre també està activat. Així doncs, igual com succeïa en el nivell semàntic, en el nivell lèxic, el cervell es torna a trobar amb un dilema...castellà o català? i és aquí on es pot produir el lapsus lingüe. El lapsus lingüe pot ser de dos tipus: un en que es substitueix tota la paraula (ex: gos per perro) i un en que es diu amb l’idioma que no pertoca però fent algunes variacions (ex: luzo per merluza) (he de dir que aquest exemple és real eh!).<br /><br />Però no us penseu que s’ha acabat aquí la cosa, perquè...què me’n dieu d’aquelles paraules que s’assemblen molt fonològicament? oi que a vegades també voleu dir una paraula però us en surt una de molt semblant i que no té res a veure amb el context en el que estàveu parlant? Doncs bé, això vol dir que a més d’activar-se les paraules semànticament semblants, també s’activen aquelles que ho són fonològicament, i que algunes vegades, quan s’arriba al tercer nivell, el dels nodes fonològics, també es cometen errors.<br /><br />En resum, es pot dir que a l’hora de dir una paraula el nostre cervell rep centenars d’activacions ascendents i descendents i que en milèsimes de segon ha d’escollir quina és la paraula que realment es vol dir, no trobeu normal que de tan en quan es cometi algun error?<br /><br />Com a nota curiosa m’agradaria dir que les persones diem de mitja unes 150 paraules per minut, uns 15 fonemes per segon i que només cometem 1 error per cada 1000 paraules.<br /><br />Com sempre, us deixo més informació per si us interessa aprofundir:<br /><br />Costa, A., Albareda, B., & Santesteban, M. (in press). Assessing the presence of lexical competition across languages: Evidence from the Stroop Task. Bilingualism: Language and Cognition</span><a href="http://www.ub.es/pbasic/sppb/Albert_Costa/Costa_Stroop_Bilingualism.pdf"><span style="font-family:arial;">[pdf]</span></a><span style="font-family:arial;"><br />Costa, A., Hernández, M., & Sebastián-Gallés (in press). Bilingualism aids conflict resolution: Evidence from the ANT task. Cognition </span><a href="http://www.ub.es/pbasic/sppb/Albert_Costa/ANT_Costa_Cognition.pdf"><span style="font-family:arial;">[pdf]</span></a><span style="font-family:arial;"><br />Costa, A.; La Heij, A.; Navarrete, E. (2006) The dynamics of bilingual lexical access. Bilingualism: Language and Cognition, 9, 137-151. </span><a href="http://www.ub.es/pbasic/sppb/Albert_Costa/Costa_LaHeij_Bilin_2006.pdf"><span style="font-family:arial;">[pdf]</span></a></p>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-7536073799897737222007-11-16T23:05:00.004+01:002008-06-18T22:33:30.590+01:00Com podem estar tant cecs?<div align="left"><span style="font-family:arial;">Tots tenim ulls a la cara i tot i així passem per alt coses perfectament visibles.<br /></span><br /><span style="font-family:arial;">Imagina que estàs a unes grades d'una pista de bàsquet durant un partit. Se t'ha assignat la tasca de comptar el número de vegades que cada jugador passa la pilota durant 60 segons. En aquest moment, algú disfressat de goril·la comença a passejar-se tranquil·lament entre els assistents. Camina entre els jugadors, es dóna cops contra el pit i se'n va. Sorprenentment, tal i com Daniel J. Simons, de la Univesitat de Illinois, i Christopher F. Chabris, de la Universitat de Harvard, van poder comprovar quan van realitzar aquest estudi, el 50% del públic no es va adonar de la presència del goril·la. </span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Donem per suposat que els nostres ulls son com càmeres de vídeo que graven tot el que succeeix al nostre voltant. Però aquest experiment demostra la poca informació que en realitat captem.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Els investigadors es refereixen a l'efecte goril·la com una 'ceguera de falta d'atenció' o una 'ceguera de canvi', que a la vegada, forma part d'un principi més general que opera en el nostre sistema visual. El nostre cervell s'esforça per aconseguir narracions amb significat a partir del que veiem. El que no encaixa exactament en el guió, o el que no té relació amb la tasca específica que ocupa el nostre interès, es borra de la cosciència. </span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Tampoc és necessari que l'escena sigui complexa perquè es produeixi la ceguera de canvi. En el 1922, Colin Blakemore i Ramachandran van portar a terme un experiment:</span><br /><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5133572843004580834" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="144" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhtD6C9suQ-M3zK7xXbCnbOSTnMsYqMN7t72CE_kZ-g03RGsMYbjp3cXvmRvORBKvfMxz6m59o1pNUme1Q_KV8jBn1d9GIa5Ow-4s61AKZ-BTIYuK-tgFEiuFzCxD30DWlRM3pKwRcWzGK/s400/Dibujo.JPG" width="394" border="0" /> <span style="font-family:arial;">Van mantenir la primera imatge durant dos segons, després la van canviar per la segona. La majoria dels participants no se'n van adonar del canvi de la figura a no ser que estiguessin fixats en l'objecte en concret. </span><br /><p><span style="font-family:arial;">Per últim, imagina que que estàs mirant una creu i el que has de fer és dir si és més llarga la línia horitzontal o la vertical. És una tasca que qualsevol pot fer sense esforç. Ara introduïm una paraula en la mateixa creu durant el segon en el que estàs estimant les longituds de les línies. Arien Mack i Irvin Rock van descobrir que la gent no s'adonava que apareixia la paraula.</span><br /></p><p><span style="font-family:arial;">T'has fixat si ha passat algun goril·la mentre estaves llegint l'article? Tenint en compte l'explicat, com estàs tant segur de que no n'ha passat cap? La resposta dependrà de l'interessat que t'hagi semblat l'artícle i quant hagi captat la teva atenció.</span></p>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-75157498964176147982007-11-16T22:44:00.001+01:002008-06-18T22:33:16.982+01:00La cara o el discurs?<div align="left"><span style="font-family:arial;">Creiem que escollim els nostres dirigents polítics basant-nos en el seu programa polític. Creiem. Però noves investigacions han anunciat que potser sigui la cara del candidat el que compte de veritat.<br /><br />Anthony Little i el seu grup, de la Univesitat de Stirling, van modificar les cares dels candidats de vuit confrontacions electorals del Regne Unit, Estats Units i Nova Zelanda. Per mitjans informàtics van combinar les cares reals dels candidats amb una foto d'una cara 'promig' obtinguda a partir de set persones. Encara que les imatges respectaven trets facials destacats dels polítics, els candidats quedaven irreconeixibles.<br /><br />A continuació, es va demanar a voluntaris que examinessin cada parell de competidors i decidissin, basant-se només amb les seves cares, qui seria el dirigent més adequat. En les vuit confrontacions es va escollir el polític que en la realitat havia guanyat les eleccions: George W. Bush va guanyar de nou a John Kerry, i Tony Blair a John Major.<br /><br />La investigació posa de manifest que sovint jutgem als altres a partir de la seva cara. També mostra que hi ha un clar acord sobre si una cara ofereix aspecte agressiu, intel·ligent o amable. La tendència a jutjar als individus per la cara pot haver estat útil en el principi de la humanitat, quan els nostres antepassats vivien en petits grups i els seus caps fonamentaven el seu poder en el físic, opina Little. Així, en temps perillosos, són escollides les cares que expressen resolució, manifestades en trets facials com la forma de la mandíbula o les celles espesses.<br /><br />Little afirma que és increïble que en una elecció política només la cara importi. Però la investigació sí que porta a pensar que part dels nostres sentiments viscerals sobre els candidats procedeix d'avaluacions inconscients que fem basant-nos en les cares. </span><br /><span style="font-family:arial;"></span><br /><span style="font-family:arial;">Kurt Kleiner </span><br /><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5134531385215767538" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 321px; CURSOR: hand; HEIGHT: 219px; TEXT-ALIGN: center" height="202" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg692ogJyutvjTQ7NNAUy_Vj6Je-_azs5KLMkiCz6tej0Bc_I1LlB5Y7uE2NxGOqsN6p0Z4Fo-1HKgW-4Mp1ocS83W9UMRs_xxthSLLnfApKY_DUGoxJHJdfY9mN_4rVc_hnGQHTYkQlNcb/s400/Dibujo.jpg" width="307" border="0" /><br /><p><span style="font-family:arial;"></p></span><span style="font-family:arial;">Aquestes dues cares són les cares promitjades de dos dirigents polítics. Quin dels dos triaríeu perquè fos el vostre president? Contesteu-me en l'apartat de comentaris i després us diré quina cara correspon a qui.<br /><br /></span><span style="font-family:arial;"><br />(Mente y cerebro 27/2007)</span><br /><br /></span></span>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-64687660395132870112007-11-09T18:55:00.003+01:002008-06-18T22:33:03.159+01:00Perquè un món variable el percebem com a constant?<div align="left"><span style="font-family:arial;">Primerament, dir-vos que el que vau experimentar al veure la cara vas ser una il·lusió òptica, i que va ser el vostre cervell i només ell el que us la va fer veure d'aquella manera.</span></div><span style="font-family:arial;"><div align="left"><br />Un cop dit això, us explicaré com actua el cervell per arribar a veure la cara només cap enfora. Aquesta explicació requereix fer-nos la pregunta que hi ha en el títol: Perquè un món on sembla predominar la variabilitat tendim a percebre'l com a costant? és a dir, perquè ens semblen constants determinades característiques dels objectes? Us posaré uns quants exemples perquè pugueu entendre la pregunta; una camisa blanca direm que és del mateix color tant si la veiem a plena llum del dia com a la llum de la lluna encara que la projecció retiniana varia considerablement en cada condició d'observació. Òbviament, la nostra percepció tendeix cap a la constància de lluentor (brillo). Un altre exemple, davant una taula circular sempre direm que és rodona des de qualsevol perspectiva d'observació, tot hi que sobre la retina es projecten diferents formes elíptiques. I fins hi tot un tercer exemple, la grandària de la imatge que es projecta a la retina d'un autobús observat a 500m és petit, mentre que el mateix autobús observat a 2m, projecte una imatge tant gran que no cap completament a la retina, no obstant, degut a la tendència a la constància, el nostre judici sobre la grandària de l'autobús casi no ha canviat.<br /><br />Tot el que s'ha explicat fins ara és degut al <strong>mecanisme de constància perceptiva</strong> el qual el cervell utilitza per tal de que formem una concepció estable del medi i puguem entendre el món que ens envolta (és una funció adaptativa).<br /><br />Bé, ja sé el que us deveu estar preguntant... i tot això què té a veure amb la cara? Doncs aquí volia arribar. El problema està quan el nostra cervell no sap interpretar els estímuls que rep, com són les il·lusions òptiques. El cervell, a través de tota la informació que té emmagatzemada, treu la conclusió més lògica del què s'està veient, el qual a vegades no encaixa amb la realitat (realitat errònea).<br /><br />Una de les il·lusions més usuals són les imatges en 3D projectades en un format 2D, és a dir, com la imatge de la cara. La falta de profunditat fa que el nostre cervell no entengui molt bé el que està veient i algunes vegades percebi els objectes orientats cap endins i d'altres cap enfora. Aquí en teniu alguns exemples: </div><div align="left"><br /></div><p align="left"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5130927242244500962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 340px; CURSOR: hand; HEIGHT: 178px; TEXT-ALIGN: center" height="181" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyWD5yF3izEoVz1BfxZ3uxDp4hTKOBypXlLCqYrSy2tw-XbMZ6cXuXo81udLLT1VmijXC8GFEJHyZrw9XWXwLgxe78kpaRiMyAsGgag7FyrRCR5SA70KMJGieFt-DLLWHLTW5rOUnqckBu/s400/fig1-10.gif" width="303" border="0" /><br />El cas de la cara és el mateix que el de l'exemple anterior però amb un petit matís, i és que el nostra cervell mai ha vist una cara que s'orienti cap endins, per tant, ja no es troba amb el dilema de si la imatge s'orienta cap endins o cap enfora sinó que directament ens la fa veure cap enfora. </p><p align="left">Com a conclusió d'aquest article es podria dir que la percepció del món no és innata, sinó que és resultat del nostre coneixement i aprenentatge. En resum i parlant vulgarment diria que 'veiem el que hem mamat'.<br /></p></span>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-44748128127544174172007-11-04T09:53:00.002+01:002008-06-18T22:32:50.332+01:00Cara a cara<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXJsHHQcTLp9cJvRykfSAEnJNBw-FyjYyn5y-3xzUOSrBzrIHSu-19bmRVDgy6jkTpv9_6slzg_p6TYo9YeDrF5fyknb-M_h4uKKyfw153XelltSnUvIrpJQcIXsEYt7KoyzvD2hRkODpO/s1600-h/Imagen1.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5128907560814176274" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 205px; CURSOR: hand; HEIGHT: 211px; TEXT-ALIGN: center" height="187" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXJsHHQcTLp9cJvRykfSAEnJNBw-FyjYyn5y-3xzUOSrBzrIHSu-19bmRVDgy6jkTpv9_6slzg_p6TYo9YeDrF5fyknb-M_h4uKKyfw153XelltSnUvIrpJQcIXsEYt7KoyzvD2hRkODpO/s400/Imagen1.gif" width="159" border="0" /></a><br /><div align="left"><span style="font-family:arial;">Primer que tot feu clic sobre la imatge i després intenteu contestar-vos aquesta pregunta:</span></div><div align="left"><span style="font-family:arial;">Perquè creieu que veieu sempre la cara cap enfora? Ara feu una prova...tapeu tota la cara i només deixeu el trocet del coll, cap on el veieu quan gira? cap enfora, cap endins o les dues coses? Bé, m'agradaria que aportessiu els vostres comentaris sobre perquè creieu que passa això. Més endavant ja us donaré la resposta.</span></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-33953540298025397312007-11-03T18:23:00.002+01:002008-06-18T22:32:37.109+01:00Perquè badallem? Perquè el badall és contagiós?<div align="left"><span style="font-family:arial;">Abans de començar a llegir, agafa boli i paper i marca les vegades que badalles mentre estàs llegint aquest text. No és que el text sigui avorrit, però et sorprendràs de veure que només el fet de pensar o llegir sobre el badall et fa badallar.<br /><br />Tothom badalla; nens, joves, adults, alguns ocells, rèptils i la majoria de mamífers. Tot hi així, la raó per la qual badallem és una mica misteriosa. Hi ha molts poc estudis sobre el badall perquè per la majoria de les persones badallar no els hi representa cap problema. Aquesta és una llista d'algunes coses que sabem sobre els badalls:<br />- La duració mitjana d'un badall és de 6 segons.<br />- En els humans, el primer badall es dóna a les onze setmanes de gestació, és a dir, ABANS de néixer.<br />- El badall comença a ser contagiós entre el primer i segon any de vida.<br />- La part del cervell que juga un paper important en el badall és l'hipotàlem. Estudis mostren que alguns neurotransmissors (per exemple, dopamina, aminoàcid exitatòri, òxid nítric) i neuropèptids incrementen el badall si són injectats dins l'hipotàlem d'animals.<br /><br />Ja se saps que quan un està avorrit, badalla. Científics han confirmat aquesta observació comparant el número de badalls en estudiants de 17 a 19 anys els quals miraven vídeos musicals amb uns altres que miraven un vídeo sobre la comprovació dels colors de la pantalla.Com es pot esperar, els estudiants que miraven la comprovació de colors badallaven més (5,78 badalls en 30 minuts) que no pas els que miraven la MTV (3,41 badalls en 30 minuts). A més, els que miraven la comprovació de colors tenien un badall més llarg. Una altre cosa curiosa que també van trobar, va ser que els badalls dels nois eren més llargs que els de les noies.<br /><br />Molta gent assumeix que badallem perquè els nostres cossos estan intentat desfer-se de l'excés de diòxid de carboni per tal d'agafar més oxigen. D'acord amb aquesta teoria, quan la gent està avorrida o cansada, respiren més lentament. Com més lentament es respira, menys oxigen arriba als pulmons i per tant, es va acumulant diòxid de carboni a la sang, llavors s'envia un missatge al cervell el qual envia una senyal als pulmons dient, "respira profundament", i així és com es produeix el badall.<br /><br />Aquesta teoria però, no ha estat molt ben acceptada per alguns científics ja que han aportat proves en contra. Es va estudiar la relació entre el fet de respirar i badallar amb persones fent exercici.. L'exercici, evidentment, fa que les persones respirem més ràpid. Tot hi així, el número de badalls durant l'exercici no és diferent que el numero de badalls abans o després d'aquest. Per tant, sembla ser que el badall no és degut als nivells de CO2/O2 en sang i que el badall i la respiració estan controlats per mecanismes diferents.<br /><br />Així doncs, la pregunta continua sent...perquè badallem? El Dr. Priven suggeria que potser el badall és com estirar-se. Badallar i estirar-se incremente la pressió sanguínia, la freqüència cardíaca i també la flexió dels músculs i articulacions. L'evidència de que el fet de badallar i estirar-se estiguin relacionats ve de l'observació de que si intentes evitar badallar apretant la mandíbula, el badall no és agradable. Per alguna raó, l'estirament de la mandíbula i els músculs de la cara són necessaris per fer un bon badall.<br /><br />En el 2007, investigadors van proposar que el badall és utilitzat per refrescar el cervell. Van trobar que les persones badallaven més sovint quan apretaven una tovallola tèbia contra els seus caps que quan la tovallola era freda. Les persones que respiraven pel nas (per reduir la temperatura del cervell) no badallaven gens.<br /><br />És possible que els badalls siguin contagiosos perquè en un moment de l'evolució, el badall servia per coordinar el comportament social d'un grup d'animals. Quan un membre del grup badallava per indicar un fet, tots els altres membres del grup també ho feien. Els badalls poden ser encara contagiosos avui en dia degut a una resposta vestigial (resposta que ha perdut la seva funció original). Res d'això ha estat comprovat i els badalls segueixen sent un misteri de la ment.<br /><br />I per acabar...quantes vegades has badallat??<br /><br />I si encara vols saber més:<br /></span><a href="http://faculty.washington.edu/chudler/yawnc.html"><span style="font-family:arial;">Contagious Yawning</span></a><span style="font-family:arial;">, Those who feel for others catch yawns. - Neuroscience for Kids<br />Provine, R.R. Contagious yawning and infant imitation. Bulletin Psychonomic Soc., 27:125-126, 1989.<br />Provine, R.R. Yawning: effects of stimulus interest. Bulletin Psychonomic Soc., 24:437-438, 1986.<br />Provine, R.R. Faces as releasers of contagious yawning: an approach to face detection using normal human subjects. Bulletin Psychonomic Soc., 27:211-214, 1989.<br />Provine, R.R. Yawning as a stereotyped action pattern and releasing stimulus. Ethology, 72:109-122, 1986.<br />Provine, R.R., Hamernik, H.B. and Curchack, B.B. Yawning: relation to sleeping and stretching in humans. Ethology, 76:152-160, 1987.<br /></span><a href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=9551709&dopt=Abstract"><span style="font-family:arial;">The neuropharmacology of yawning</span></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=3120687&dopt=Abstract"><span style="font-family:arial;">Yawning: no effect of 3-5% CO2, 100% O2, and exercise</span></a><span style="font-family:arial;"><br /></span><a href="http://www.howstuffworks.com/question572.htm"><span style="font-family:arial;">What Makes Us Yawn</span></a><span style="font-family:arial;"> - from How Stuff Works<br />Gallup, A.C. and Gallup, G.G., Yawning as a brain cooling mechanism: Nasal breathing and forehead cooling diminish the incidence of contagious yawning, Evolutionary Psychology, 5:92-101, 2007.</span></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-26988532736210157532007-11-02T10:51:00.002+01:002008-06-18T22:32:20.032+01:00Perquè no ens podem fer pessigolles?<div align="left"><span style="font-family:arial;">La resposta es troba a la part posterior del cervell, en una zona anomenada cerebel, que intervé en el control dels moviments. Estudis a la University College de Londres han dempostrat que el cerebel pot predir les sensacions quan el nostre moviment és el seu causant, però no quan les provoca el moviment d'una altre persona. Per tant, quan intentem fer-nos pessigolles, el cerebel prediu la sensació, i aquesta predicció serveix per anul·lar la reacció al pessigolleig d'altres zones del cervell. </span></div><span style="font-family:arial;"><div align="left"><br />En la percepció del pessigolleig intervenen dos zones cerebrals. El cótex somatosensorial que prediu el tacte, i el córtex cingulat anterior que processa la informació relativa a les sensacions agradables. Han descobert que aquestes zones estan menys actives durant l'auto-pessigolleig que quan un altre persona ens fa pessigolles. Estudis amb robots han demostrat que poden aconseguir la sensació de pessigolleig induïnt un petit retard entre el nostre moviment d'inici del pessigolleig i l'estímul consegüent.<br /><br />Sarah-Jayne Blakemore<br />Institut de Neurociència Cognitiva,<br />University College, London</span></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7449468269049645583.post-77809932599926467652007-10-27T18:22:00.003+01:002008-06-18T22:32:01.510+01:00El cervell com a objectiu<div align="left"><span style="font-family:arial;">Aquest és el títol de la conferència a la que vaig assistir el dijous i de la qual vaig aprendre moltes coses. La confrència la realitzava l'Institut Guttmann (Institut especialitzat en neurorehabilitació) en la que van parlar el doctor Alvaro Pascual-Leone professor de Neurologia de l'Escola Mèdica de Harvard i director del <em>Center for Noninvasive Brain Stimulation </em>i el professor Elkhonon Goldberg catedràtic de Neurologia a l'Escola de Medicina de la Universitat de Nova York. Aquests dos senyors ens van parlar sobre la plasticitat cerebral i les noves tècniques de neurorehabilitació desenvolupades . Alvaro Pascual-Leone ens va mostrar una nova tècnica d'estimulació no invasiva. Aquesta tècnica, <em>Transcranial magnetic stimulation</em> o TMS pot ser utilitzada per la teràpia de patologies neurològiques, neurorehabilitació i psiquiatria. A més, aquesta pot ajudar a aquelles persones que no els hi fa efecte la medicació o que els hi provoca efectes secundaris molt indesitjables. </span></div><div align="left"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:arial;">Si us interessa profunditzar en el tema, aquí us deixo alguns dels seus articles en els que ho explica tot amb més detall:</span></div><div align="left"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="left"><span style="font-family:arial;"></span></div><div align="left"><br /><a href="http://www.tmslab.org/includes/article3.pdf"><span style="font-family:arial;">TMS in Cognitive Neuroscience: Virtual Lesion and Neurochronometry.</span></a><span style="font-family:arial;"> Current Opinion in Neurobiology 10: 232-237 (2000), Pascual-Leone A, Walsh V, Rothwell J.<br /></span><a href="http://www.tmslab.org/includes/article4.pdf"><span style="font-family:arial;">Transcranial Magnetic Stimulation: Studying Motor Neurophysiology of Psychiatric Disorders.</span></a><span style="font-family:arial;"> Psychopharmacology 168:359-376 (2003), Maeda F, Pascual-Leone<br /></span><a href="http://www.tmslab.org/includes/article5.pdf"><span style="font-family:arial;">Studies in Cognition: The Problems Solved and Created by Transcranial Magnetic Stimulation.</span></a><span style="font-family:arial;"> J Cog Neurosci 15: 948-960 (2003), Robertson EM, Theoret H, Pascual-Leone<br /></span><a href="http://www.tmslab.org/includes/article6.pdf"><span style="font-family:arial;">Transcranial Magnetic Stimulation in Neurology.</span></a><span style="font-family:arial;"> Lancet Neurology 2: 145-156 (2003), Kobayashi M, Pascual-Leone<br />Transcranial Magnetic Stimulation for the Treatment of Depression in Neurological Disorders. Curr Psychiatry Reports 7: 381-390 (2005), Fregni F, Pascual-Leone A. </span></div>Anna Basorahttp://www.blogger.com/profile/13298218773059482782noreply@blogger.com4