Tots tenim ulls a la cara i tot i així passem per alt coses perfectament visibles.
Imagina que estàs a unes grades d'una pista de bàsquet durant un partit. Se t'ha assignat la tasca de comptar el número de vegades que cada jugador passa la pilota durant 60 segons. En aquest moment, algú disfressat de goril·la comença a passejar-se tranquil·lament entre els assistents. Camina entre els jugadors, es dóna cops contra el pit i se'n va. Sorprenentment, tal i com Daniel J. Simons, de la Univesitat de Illinois, i Christopher F. Chabris, de la Universitat de Harvard, van poder comprovar quan van realitzar aquest estudi, el 50% del públic no es va adonar de la presència del goril·la.
Donem per suposat que els nostres ulls son com càmeres de vídeo que graven tot el que succeeix al nostre voltant. Però aquest experiment demostra la poca informació que en realitat captem.
Els investigadors es refereixen a l'efecte goril·la com una 'ceguera de falta d'atenció' o una 'ceguera de canvi', que a la vegada, forma part d'un principi més general que opera en el nostre sistema visual. El nostre cervell s'esforça per aconseguir narracions amb significat a partir del que veiem. El que no encaixa exactament en el guió, o el que no té relació amb la tasca específica que ocupa el nostre interès, es borra de la cosciència.
Tampoc és necessari que l'escena sigui complexa perquè es produeixi la ceguera de canvi. En el 1922, Colin Blakemore i Ramachandran van portar a terme un experiment:
Imagina que estàs a unes grades d'una pista de bàsquet durant un partit. Se t'ha assignat la tasca de comptar el número de vegades que cada jugador passa la pilota durant 60 segons. En aquest moment, algú disfressat de goril·la comença a passejar-se tranquil·lament entre els assistents. Camina entre els jugadors, es dóna cops contra el pit i se'n va. Sorprenentment, tal i com Daniel J. Simons, de la Univesitat de Illinois, i Christopher F. Chabris, de la Universitat de Harvard, van poder comprovar quan van realitzar aquest estudi, el 50% del públic no es va adonar de la presència del goril·la.
Donem per suposat que els nostres ulls son com càmeres de vídeo que graven tot el que succeeix al nostre voltant. Però aquest experiment demostra la poca informació que en realitat captem.
Els investigadors es refereixen a l'efecte goril·la com una 'ceguera de falta d'atenció' o una 'ceguera de canvi', que a la vegada, forma part d'un principi més general que opera en el nostre sistema visual. El nostre cervell s'esforça per aconseguir narracions amb significat a partir del que veiem. El que no encaixa exactament en el guió, o el que no té relació amb la tasca específica que ocupa el nostre interès, es borra de la cosciència.
Tampoc és necessari que l'escena sigui complexa perquè es produeixi la ceguera de canvi. En el 1922, Colin Blakemore i Ramachandran van portar a terme un experiment:
Van mantenir la primera imatge durant dos segons, després la van canviar per la segona. La majoria dels participants no se'n van adonar del canvi de la figura a no ser que estiguessin fixats en l'objecte en concret. Per últim, imagina que que estàs mirant una creu i el que has de fer és dir si és més llarga la línia horitzontal o la vertical. És una tasca que qualsevol pot fer sense esforç. Ara introduïm una paraula en la mateixa creu durant el segon en el que estàs estimant les longituds de les línies. Arien Mack i Irvin Rock van descobrir que la gent no s'adonava que apareixia la paraula.
T'has fixat si ha passat algun goril·la mentre estaves llegint l'article? Tenint en compte l'explicat, com estàs tant segur de que no n'ha passat cap? La resposta dependrà de l'interessat que t'hagi semblat l'artícle i quant hagi captat la teva atenció.
3 comentaris:
bona teoria i molt bon post, felicitats
salutacions d'uns ganxets
Ostres quanta raó!
cuide't
Jo no he vist passar cap goril·la perquè és molt interessant. El que sí que he vist ha estat un dinosaure que aprofitant el cambiasso del cercle pel quadrat verd s'ha amagat darrera el triangle a fer-se una gaiola. L'he pillat quan ha agafat el clínex de la O del Google.
Publica un comentari a l'entrada