La resposta es troba a la part posterior del cervell, en una zona anomenada cerebel, que intervé en el control dels moviments. Estudis a la University College de Londres han dempostrat que el cerebel pot predir les sensacions quan el nostre moviment és el seu causant, però no quan les provoca el moviment d'una altre persona. Per tant, quan intentem fer-nos pessigolles, el cerebel prediu la sensació, i aquesta predicció serveix per anul·lar la reacció al pessigolleig d'altres zones del cervell.
En la percepció del pessigolleig intervenen dos zones cerebrals. El cótex somatosensorial que prediu el tacte, i el córtex cingulat anterior que processa la informació relativa a les sensacions agradables. Han descobert que aquestes zones estan menys actives durant l'auto-pessigolleig que quan un altre persona ens fa pessigolles. Estudis amb robots han demostrat que poden aconseguir la sensació de pessigolleig induïnt un petit retard entre el nostre moviment d'inici del pessigolleig i l'estímul consegüent.
Sarah-Jayne Blakemore
Institut de Neurociència Cognitiva,
University College, London
2 comentaris:
ANNA!!!!
que fort!!! no m'ho crec!! tu amb un bloc!!! :O
hahahaha t'has tornat un friky!!! XD
Quina alegria! Crec que no hi ha masses pisos a Barcelona que tinguin tants blocs per metre quadrat com el nostre!
Ara res, aquest es el comentari estúpid que havia de posar.
A partir d'ara el llegiré, i et comentaré si tinc alguna cosa mínimament digna per aportar!
Petonets anneta! :D
Molt guapo el blog. ara farem una llegida que ma fet una miketa d pal ....
Un peto
Publica un comentari a l'entrada