Abans de començar a llegir, agafa boli i paper i marca les vegades que badalles mentre estàs llegint aquest text. No és que el text sigui avorrit, però et sorprendràs de veure que només el fet de pensar o llegir sobre el badall et fa badallar.
Tothom badalla; nens, joves, adults, alguns ocells, rèptils i la majoria de mamífers. Tot hi així, la raó per la qual badallem és una mica misteriosa. Hi ha molts poc estudis sobre el badall perquè per la majoria de les persones badallar no els hi representa cap problema. Aquesta és una llista d'algunes coses que sabem sobre els badalls:
- La duració mitjana d'un badall és de 6 segons.
- En els humans, el primer badall es dóna a les onze setmanes de gestació, és a dir, ABANS de néixer.
- El badall comença a ser contagiós entre el primer i segon any de vida.
- La part del cervell que juga un paper important en el badall és l'hipotàlem. Estudis mostren que alguns neurotransmissors (per exemple, dopamina, aminoàcid exitatòri, òxid nítric) i neuropèptids incrementen el badall si són injectats dins l'hipotàlem d'animals.
Ja se saps que quan un està avorrit, badalla. Científics han confirmat aquesta observació comparant el número de badalls en estudiants de 17 a 19 anys els quals miraven vídeos musicals amb uns altres que miraven un vídeo sobre la comprovació dels colors de la pantalla.Com es pot esperar, els estudiants que miraven la comprovació de colors badallaven més (5,78 badalls en 30 minuts) que no pas els que miraven la MTV (3,41 badalls en 30 minuts). A més, els que miraven la comprovació de colors tenien un badall més llarg. Una altre cosa curiosa que també van trobar, va ser que els badalls dels nois eren més llargs que els de les noies.
Molta gent assumeix que badallem perquè els nostres cossos estan intentat desfer-se de l'excés de diòxid de carboni per tal d'agafar més oxigen. D'acord amb aquesta teoria, quan la gent està avorrida o cansada, respiren més lentament. Com més lentament es respira, menys oxigen arriba als pulmons i per tant, es va acumulant diòxid de carboni a la sang, llavors s'envia un missatge al cervell el qual envia una senyal als pulmons dient, "respira profundament", i així és com es produeix el badall.
Aquesta teoria però, no ha estat molt ben acceptada per alguns científics ja que han aportat proves en contra. Es va estudiar la relació entre el fet de respirar i badallar amb persones fent exercici.. L'exercici, evidentment, fa que les persones respirem més ràpid. Tot hi així, el número de badalls durant l'exercici no és diferent que el numero de badalls abans o després d'aquest. Per tant, sembla ser que el badall no és degut als nivells de CO2/O2 en sang i que el badall i la respiració estan controlats per mecanismes diferents.
Així doncs, la pregunta continua sent...perquè badallem? El Dr. Priven suggeria que potser el badall és com estirar-se. Badallar i estirar-se incremente la pressió sanguínia, la freqüència cardíaca i també la flexió dels músculs i articulacions. L'evidència de que el fet de badallar i estirar-se estiguin relacionats ve de l'observació de que si intentes evitar badallar apretant la mandíbula, el badall no és agradable. Per alguna raó, l'estirament de la mandíbula i els músculs de la cara són necessaris per fer un bon badall.
En el 2007, investigadors van proposar que el badall és utilitzat per refrescar el cervell. Van trobar que les persones badallaven més sovint quan apretaven una tovallola tèbia contra els seus caps que quan la tovallola era freda. Les persones que respiraven pel nas (per reduir la temperatura del cervell) no badallaven gens.
És possible que els badalls siguin contagiosos perquè en un moment de l'evolució, el badall servia per coordinar el comportament social d'un grup d'animals. Quan un membre del grup badallava per indicar un fet, tots els altres membres del grup també ho feien. Els badalls poden ser encara contagiosos avui en dia degut a una resposta vestigial (resposta que ha perdut la seva funció original). Res d'això ha estat comprovat i els badalls segueixen sent un misteri de la ment.
I per acabar...quantes vegades has badallat??
I si encara vols saber més:
Contagious Yawning, Those who feel for others catch yawns. - Neuroscience for Kids
Provine, R.R. Contagious yawning and infant imitation. Bulletin Psychonomic Soc., 27:125-126, 1989.
Provine, R.R. Yawning: effects of stimulus interest. Bulletin Psychonomic Soc., 24:437-438, 1986.
Provine, R.R. Faces as releasers of contagious yawning: an approach to face detection using normal human subjects. Bulletin Psychonomic Soc., 27:211-214, 1989.
Provine, R.R. Yawning as a stereotyped action pattern and releasing stimulus. Ethology, 72:109-122, 1986.
Provine, R.R., Hamernik, H.B. and Curchack, B.B. Yawning: relation to sleeping and stretching in humans. Ethology, 76:152-160, 1987.
The neuropharmacology of yawning
Yawning: no effect of 3-5% CO2, 100% O2, and exercise
What Makes Us Yawn - from How Stuff Works
Gallup, A.C. and Gallup, G.G., Yawning as a brain cooling mechanism: Nasal breathing and forehead cooling diminish the incidence of contagious yawning, Evolutionary Psychology, 5:92-101, 2007.
Tothom badalla; nens, joves, adults, alguns ocells, rèptils i la majoria de mamífers. Tot hi així, la raó per la qual badallem és una mica misteriosa. Hi ha molts poc estudis sobre el badall perquè per la majoria de les persones badallar no els hi representa cap problema. Aquesta és una llista d'algunes coses que sabem sobre els badalls:
- La duració mitjana d'un badall és de 6 segons.
- En els humans, el primer badall es dóna a les onze setmanes de gestació, és a dir, ABANS de néixer.
- El badall comença a ser contagiós entre el primer i segon any de vida.
- La part del cervell que juga un paper important en el badall és l'hipotàlem. Estudis mostren que alguns neurotransmissors (per exemple, dopamina, aminoàcid exitatòri, òxid nítric) i neuropèptids incrementen el badall si són injectats dins l'hipotàlem d'animals.
Ja se saps que quan un està avorrit, badalla. Científics han confirmat aquesta observació comparant el número de badalls en estudiants de 17 a 19 anys els quals miraven vídeos musicals amb uns altres que miraven un vídeo sobre la comprovació dels colors de la pantalla.Com es pot esperar, els estudiants que miraven la comprovació de colors badallaven més (5,78 badalls en 30 minuts) que no pas els que miraven la MTV (3,41 badalls en 30 minuts). A més, els que miraven la comprovació de colors tenien un badall més llarg. Una altre cosa curiosa que també van trobar, va ser que els badalls dels nois eren més llargs que els de les noies.
Molta gent assumeix que badallem perquè els nostres cossos estan intentat desfer-se de l'excés de diòxid de carboni per tal d'agafar més oxigen. D'acord amb aquesta teoria, quan la gent està avorrida o cansada, respiren més lentament. Com més lentament es respira, menys oxigen arriba als pulmons i per tant, es va acumulant diòxid de carboni a la sang, llavors s'envia un missatge al cervell el qual envia una senyal als pulmons dient, "respira profundament", i així és com es produeix el badall.
Aquesta teoria però, no ha estat molt ben acceptada per alguns científics ja que han aportat proves en contra. Es va estudiar la relació entre el fet de respirar i badallar amb persones fent exercici.. L'exercici, evidentment, fa que les persones respirem més ràpid. Tot hi així, el número de badalls durant l'exercici no és diferent que el numero de badalls abans o després d'aquest. Per tant, sembla ser que el badall no és degut als nivells de CO2/O2 en sang i que el badall i la respiració estan controlats per mecanismes diferents.
Així doncs, la pregunta continua sent...perquè badallem? El Dr. Priven suggeria que potser el badall és com estirar-se. Badallar i estirar-se incremente la pressió sanguínia, la freqüència cardíaca i també la flexió dels músculs i articulacions. L'evidència de que el fet de badallar i estirar-se estiguin relacionats ve de l'observació de que si intentes evitar badallar apretant la mandíbula, el badall no és agradable. Per alguna raó, l'estirament de la mandíbula i els músculs de la cara són necessaris per fer un bon badall.
En el 2007, investigadors van proposar que el badall és utilitzat per refrescar el cervell. Van trobar que les persones badallaven més sovint quan apretaven una tovallola tèbia contra els seus caps que quan la tovallola era freda. Les persones que respiraven pel nas (per reduir la temperatura del cervell) no badallaven gens.
És possible que els badalls siguin contagiosos perquè en un moment de l'evolució, el badall servia per coordinar el comportament social d'un grup d'animals. Quan un membre del grup badallava per indicar un fet, tots els altres membres del grup també ho feien. Els badalls poden ser encara contagiosos avui en dia degut a una resposta vestigial (resposta que ha perdut la seva funció original). Res d'això ha estat comprovat i els badalls segueixen sent un misteri de la ment.
I per acabar...quantes vegades has badallat??
I si encara vols saber més:
Contagious Yawning, Those who feel for others catch yawns. - Neuroscience for Kids
Provine, R.R. Contagious yawning and infant imitation. Bulletin Psychonomic Soc., 27:125-126, 1989.
Provine, R.R. Yawning: effects of stimulus interest. Bulletin Psychonomic Soc., 24:437-438, 1986.
Provine, R.R. Faces as releasers of contagious yawning: an approach to face detection using normal human subjects. Bulletin Psychonomic Soc., 27:211-214, 1989.
Provine, R.R. Yawning as a stereotyped action pattern and releasing stimulus. Ethology, 72:109-122, 1986.
Provine, R.R., Hamernik, H.B. and Curchack, B.B. Yawning: relation to sleeping and stretching in humans. Ethology, 76:152-160, 1987.
The neuropharmacology of yawning
Yawning: no effect of 3-5% CO2, 100% O2, and exercise
What Makes Us Yawn - from How Stuff Works
Gallup, A.C. and Gallup, G.G., Yawning as a brain cooling mechanism: Nasal breathing and forehead cooling diminish the incidence of contagious yawning, Evolutionary Psychology, 5:92-101, 2007.
5 comentaris:
Poder no he badallat cap cop perque he trovat molt interesant tot el que s'exposa pero penso que no tots els cervells tenen perque reaccionar de la mateixa manera en determinades circunstancies.
És clar que no tots els cervells reaccionen de la mateixa manera, sinó tots actuariem igual davant els estimuls que se'ns presenten. El que s'exposa en el text són estudis en els que han participat un número de persones suficients com perquè les dades que s'obtinguin puguin ser representatives de la població. En la meva opinió, crec que les persones no s'han de classificar en un lloc o un altre pequè ho digui un llibre o un estudi. Els estudis i els llibres serveixen de guia o orientació, però el que realment importa és l'estudi de cada persona com a ésser individual.
Hola Anneta!!
Molt interesant aixo dels badalls. La veritat es que jo si que he badallat, hem sortien unos lagrimones... i fins i tot al final me he estirat. No sé si es perque m'ho he llegit a la hora de la migdiada o es perqué estic a la feina,no sé no sé.
Un petonet
Jo i la meva churri no hem parat de badallar
Encara badallo. M'ha agradat molt l'article,hi buscaba una cosa i no la hi he trobat,aviam si em pots ajudar. ¿Quins músculs son els que intervenen en l'acció del badall?. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada