Creiem que escollim els nostres dirigents polítics basant-nos en el seu programa polític. Creiem. Però noves investigacions han anunciat que potser sigui la cara del candidat el que compte de veritat.
Anthony Little i el seu grup, de la Univesitat de Stirling, van modificar les cares dels candidats de vuit confrontacions electorals del Regne Unit, Estats Units i Nova Zelanda. Per mitjans informàtics van combinar les cares reals dels candidats amb una foto d'una cara 'promig' obtinguda a partir de set persones. Encara que les imatges respectaven trets facials destacats dels polítics, els candidats quedaven irreconeixibles.
A continuació, es va demanar a voluntaris que examinessin cada parell de competidors i decidissin, basant-se només amb les seves cares, qui seria el dirigent més adequat. En les vuit confrontacions es va escollir el polític que en la realitat havia guanyat les eleccions: George W. Bush va guanyar de nou a John Kerry, i Tony Blair a John Major.
La investigació posa de manifest que sovint jutgem als altres a partir de la seva cara. També mostra que hi ha un clar acord sobre si una cara ofereix aspecte agressiu, intel·ligent o amable. La tendència a jutjar als individus per la cara pot haver estat útil en el principi de la humanitat, quan els nostres antepassats vivien en petits grups i els seus caps fonamentaven el seu poder en el físic, opina Little. Així, en temps perillosos, són escollides les cares que expressen resolució, manifestades en trets facials com la forma de la mandíbula o les celles espesses.
Little afirma que és increïble que en una elecció política només la cara importi. Però la investigació sí que porta a pensar que part dels nostres sentiments viscerals sobre els candidats procedeix d'avaluacions inconscients que fem basant-nos en les cares.
Kurt Kleiner
Anthony Little i el seu grup, de la Univesitat de Stirling, van modificar les cares dels candidats de vuit confrontacions electorals del Regne Unit, Estats Units i Nova Zelanda. Per mitjans informàtics van combinar les cares reals dels candidats amb una foto d'una cara 'promig' obtinguda a partir de set persones. Encara que les imatges respectaven trets facials destacats dels polítics, els candidats quedaven irreconeixibles.
A continuació, es va demanar a voluntaris que examinessin cada parell de competidors i decidissin, basant-se només amb les seves cares, qui seria el dirigent més adequat. En les vuit confrontacions es va escollir el polític que en la realitat havia guanyat les eleccions: George W. Bush va guanyar de nou a John Kerry, i Tony Blair a John Major.
La investigació posa de manifest que sovint jutgem als altres a partir de la seva cara. També mostra que hi ha un clar acord sobre si una cara ofereix aspecte agressiu, intel·ligent o amable. La tendència a jutjar als individus per la cara pot haver estat útil en el principi de la humanitat, quan els nostres antepassats vivien en petits grups i els seus caps fonamentaven el seu poder en el físic, opina Little. Així, en temps perillosos, són escollides les cares que expressen resolució, manifestades en trets facials com la forma de la mandíbula o les celles espesses.
Little afirma que és increïble que en una elecció política només la cara importi. Però la investigació sí que porta a pensar que part dels nostres sentiments viscerals sobre els candidats procedeix d'avaluacions inconscients que fem basant-nos en les cares.
Kurt Kleiner
Aquestes dues cares són les cares promitjades de dos dirigents polítics. Quin dels dos triaríeu perquè fos el vostre president? Contesteu-me en l'apartat de comentaris i després us diré quina cara correspon a qui.
(Mente y cerebro 27/2007)
4 comentaris:
¡¡Hola wapii!! Quin peaso blog que t'has montat, mola molt... I com no estàs prou enfeinada... Tiene tela lo tuyo. Doncs jo triaria al de la dreta, benu ja em diràs, que m'he quedat amb l'intriga.
Unpetonarro i segueix escribint cosetes d'aquestes que són molt interessants.
Unpetonarroooooo
Weiii!!
Jo tamb em kedo am el de la dreta, el veig amb millor cara
Bé doncs, noies us he de dir que ja es nota que a vosaltres el Bush no us agrada gaire eh! jeje! El de l'esquerra és el Bush i el de la dreta és el Kerry, el contricant del Bush en les eleccions passades.
sens dubte el de l'esquerra, em demostra confiança perquè sembla molt més seriós!!! anna m'encanta el teu blog!!
clara (la de girona)
Publica un comentari a l'entrada