dissabte, 27 d’octubre de 2007

El cervell com a objectiu

Aquest és el títol de la conferència a la que vaig assistir el dijous i de la qual vaig aprendre moltes coses. La confrència la realitzava l'Institut Guttmann (Institut especialitzat en neurorehabilitació) en la que van parlar el doctor Alvaro Pascual-Leone professor de Neurologia de l'Escola Mèdica de Harvard i director del Center for Noninvasive Brain Stimulation i el professor Elkhonon Goldberg catedràtic de Neurologia a l'Escola de Medicina de la Universitat de Nova York. Aquests dos senyors ens van parlar sobre la plasticitat cerebral i les noves tècniques de neurorehabilitació desenvolupades . Alvaro Pascual-Leone ens va mostrar una nova tècnica d'estimulació no invasiva. Aquesta tècnica, Transcranial magnetic stimulation o TMS pot ser utilitzada per la teràpia de patologies neurològiques, neurorehabilitació i psiquiatria. A més, aquesta pot ajudar a aquelles persones que no els hi fa efecte la medicació o que els hi provoca efectes secundaris molt indesitjables.
Si us interessa profunditzar en el tema, aquí us deixo alguns dels seus articles en els que ho explica tot amb més detall:

TMS in Cognitive Neuroscience: Virtual Lesion and Neurochronometry. Current Opinion in Neurobiology 10: 232-237 (2000), Pascual-Leone A, Walsh V, Rothwell J.
Transcranial Magnetic Stimulation: Studying Motor Neurophysiology of Psychiatric Disorders. Psychopharmacology 168:359-376 (2003), Maeda F, Pascual-Leone
Studies in Cognition: The Problems Solved and Created by Transcranial Magnetic Stimulation. J Cog Neurosci 15: 948-960 (2003), Robertson EM, Theoret H, Pascual-Leone
Transcranial Magnetic Stimulation in Neurology. Lancet Neurology 2: 145-156 (2003), Kobayashi M, Pascual-Leone
Transcranial Magnetic Stimulation for the Treatment of Depression in Neurological Disorders. Curr Psychiatry Reports 7: 381-390 (2005), Fregni F, Pascual-Leone A.

4 comentaris:

Laura ha dit...

Hola Anna.
Tot buscant articles sobre la estimulació magnètica transcranial he anat a parar al teu blog. M'he sentit amb l'obligació, però sobretot amb el desig, d'escriure't. Jo demà començo aquesta estimulació a la Guttmann. El meu cas és en relació al dolor crònic causat per una lesió medular. He llegit tot el que el meu anglès no científic m'ha deixat sobre aquests estudis ( ja saps que no els podem anomenar teràpies...ja ens agradaria! ). I ho he fet tot i que diuen que no és massa aconsellable, ja que per formar part d'una investigació és millor està poc informat. Estàs menys influenciat, per que com bé saps, el nostre cervell juga les passades que vol, sense que sigui una decisió conscient nostra. Però és clar, no ho he pogut evitar, doncs...és el meu cervell! I t'explico... la sensació que tinc és com si demà anessin a invair la part més íntima del meu cos. Però les pors s'aparquen ràpidament quan penses que en uns anys potser es transfoma en una teràpia, que podrà ajudar a alguns, o a molts, i potser fins i tot a mi.
En fi...volia felicitar-te per les teves inquietuds, i per fer aquest blog. Aniré seguint les preguntes que et fas, aquestes preguntes que encara busquen resposta.

Anna Basora ha dit...

Hola Laura!
Primer que tot m'agradaria donar-te les gràcies pel comentari. No saps el que significa per mi que algú em digui que les meves inquietuts i el meu esforç no és en va...quan últimament, la gent del meu voltant m'insinua el contrari. El teu comentari m'ajuda a no rendir-me i a esforçar-me més per aconseguir els meus propòsits. També dir-te que el que faràs demà és un pas, que no tothom s'atreviria a fer, i que per això ja et pots sentir molt orgullosa. Aquest pas et portarà a un altre i a un altre...potser et semblarà que no arribes mai allà on vols, però creu-me que no és així. No t'has de rendir mai. Gent com tu són les que fan moure el món, gent que lluita i que sobretot, en situacions així sap veure més enllà d'elles mateixes. Diuen que la fe i la voluntat mouen muntanyes, per tant, quan estiguis a punt d'enfonsar-te pensa un i un altre cop que voler és poder! Tingues confiança i fe en el que ets i en el que vols aconseguir, això et farà alhora, ser més forta per afrontar les pors.

Finalment dir-te que segurament jo també tombaré d'aquí poc per l'Institut Guttmann ja que m'he apuntat a un curs de neurorehabilitació que comença a mitjans de febrer.

Et desitjo molta sort! i recorda que l'esperança és l'últim que es perd!

Un petó,

Anna

Laura ha dit...

Hola Anna.
Moltes gràcies pels teus ànims!!!
La veritat és que tot està anant molt bé. Ja porto 5 dies d'estimulació. El primer dia vaig passar molta por, després ja ha anat cedint. D'efectes secundaris greus no n'he tingut cap, només molt cansament. Que no se sap si és per l'estimulació en si o per l'estat de tensió en el que estic. El primer dia ho vaig atribuir absolutament a la tensió, ara ja crec que puc valorar que no és ben bé això. Crec que ho provoca l'estimulació, tot i que segons em diuen no és un efecte secunadri massa preescrit. Potser sóc la primera... també té la seva gràcia, no?
Cada dia m'han fet valorar el dolor, si ha canviat, la intensitat, i molts etc. Puc dir que, fent un còmput de tots els dolors ( que no és fàcil ), aquest ha disminuït alguns graus. Però imagino que de cara a la propera setmana, i fent les 5 següents i últimes sessions podré tenir més clar què respondre a aquesta pregunta de cada dia tan complicada: "ha disminuït el dolor?"
Per ara tot pinta bé, i com tu dius, algo és algo, i això és molt.

I gràcies, i moltes, de nou pels teus ànims, van molt bé!

Petons,

Laura

Anna Basora ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.