dijous, 24 de gener del 2008

D'on surt el lapsus lingüe?

Primer dir-vos ‘hola’ de nou! Ho sento pel meu descuit durant aquest parell de mesos però ja se sap, exàmens, treballs i aquestes coses que requereixen una prioritat especial han fet que deixés una mica abandonat el bloc. Ara que ja he acabat amb tot, o quasi tot, reprenc la meva recerca sobre els perquès sense resposta.

Avui us parlaré sobre un tema que a alguns els interessa especialment, sobretot a aquells que estan d’erasmus i a vegades no acaben de tenir clar en quina llengua estan parlant.

Us heu preguntat mai perquè quan voleu dir una paraula us en surt una altre, o feu un mixt entre les dues, o us surt en un altre idioma que no era precisament amb el que estàveu parlant en aquell moment? Bé doncs, tot això té a veure amb l’accés lèxic.

Primer que tot us mostraré un esquema perquè us pugueu fer una mínima idea del que parlaré en les línies següents:


Costa A. La Heij A. Navarrete E. 2006


Quan veieu una cosa, en aquest cas un gos, en el vostre cervell se us activen diversos conceptes (no paraules) sobre què és el que esteu veient, però això no vol dir que només activeu el concepte de ‘gos’ (animal, de quatre potes, mascota...) sinó que també s’activen altres conceptes relacionats semànticament amb aquest, com per exemple ‘gat’ (animal, de quatre potes, mascota...). Només fins aquí el nostra cervell ja té un dilema; serà gat o serà gos? el concepte que té més nodes (característiques) activats guanya i per tant té més força a l’hora de ser seleccionat. A vegades, i com molt bé sabeu, el nostra cervell falla, potser perquè vol anar més ràpid del que pot o perquè no té la suficient atenció posada en la tasca.

Bé, ara suposem que ja hem seleccionat el concepte de ‘gos’, el següent que haurem de fer és formar la paraula per tal que per la nostra boca ens surti ‘gos’ en comptes de qualsevol altre paraula, però si a sobre som bilingües, també haurem de seleccionar en quin idioma la direm.

Existeix la hipòtesis, comprovada en nombroses investigacions, que quan estem parlant amb un idioma, l’altre també està activat. Així doncs, igual com succeïa en el nivell semàntic, en el nivell lèxic, el cervell es torna a trobar amb un dilema...castellà o català? i és aquí on es pot produir el lapsus lingüe. El lapsus lingüe pot ser de dos tipus: un en que es substitueix tota la paraula (ex: gos per perro) i un en que es diu amb l’idioma que no pertoca però fent algunes variacions (ex: luzo per merluza) (he de dir que aquest exemple és real eh!).

Però no us penseu que s’ha acabat aquí la cosa, perquè...què me’n dieu d’aquelles paraules que s’assemblen molt fonològicament? oi que a vegades també voleu dir una paraula però us en surt una de molt semblant i que no té res a veure amb el context en el que estàveu parlant? Doncs bé, això vol dir que a més d’activar-se les paraules semànticament semblants, també s’activen aquelles que ho són fonològicament, i que algunes vegades, quan s’arriba al tercer nivell, el dels nodes fonològics, també es cometen errors.

En resum, es pot dir que a l’hora de dir una paraula el nostre cervell rep centenars d’activacions ascendents i descendents i que en milèsimes de segon ha d’escollir quina és la paraula que realment es vol dir, no trobeu normal que de tan en quan es cometi algun error?

Com a nota curiosa m’agradaria dir que les persones diem de mitja unes 150 paraules per minut, uns 15 fonemes per segon i que només cometem 1 error per cada 1000 paraules.

Com sempre, us deixo més informació per si us interessa aprofundir:

Costa, A., Albareda, B., & Santesteban, M. (in press). Assessing the presence of lexical competition across languages: Evidence from the Stroop Task. Bilingualism: Language and Cognition[pdf]
Costa, A., Hernández, M., & Sebastián-Gallés (in press). Bilingualism aids conflict resolution: Evidence from the ANT task. Cognition
[pdf]
Costa, A.; La Heij, A.; Navarrete, E. (2006) The dynamics of bilingual lexical access. Bilingualism: Language and Cognition, 9, 137-151.
[pdf]