divendres, 22 de febrer del 2008

Perquè sentim el dolor aliè?

La capacitat que tenim les persones per posar-nos en la pell dels altres, la capacitat de sentir el que l’altre sent, la capacitat de comprendre el que l’altre està vivint, sentir dolor pel dolor de l’altre i sentir alegria per l’alegria aliena. Aquesta capacitat s’anomena empatia la qual se suposa que tenim gràcies a un tipus de neurones: les neurones mirall.

Tot va començar a Parma, en els anys noranta, Rizzolatti, Gallese i Fogassi buscaven la manera en que el cervell dels mamífers planifica els moviments. Estaven investigant l’activitat de certes neurones del cervell d’un macac mentre aquest aguantava diferents objectes: fruites, nous, joguines. Li havien implantat electrodes a ‘F5’, regió situada a la part inferior del còrtex premotor, que s’encarrega de planejar i executar les accions. Fogassi va agafar per casualitat una pansa. El macac, ple de cables, no es va moure però va observar l’acció de l’experimentador. L’instrument mesurador va registrar l’activació de varies neurones premotores, exactament les mateixes que s’excitaven en els assajos anteriors, quan era el propi macac qui agafava la xuxeria. A partir d’aquell moment van creure que havien descobert alguna cosa revolucionaria: una cèl·lula nerviosa premotora que no només s’activa quan el propi animal agafa l’objecte desitjat, sinó també quan contempla que ho fa un altre individu. La neurona amb la doble funció semblava ‘reflectir’ l’escena observada ‘com un mirall’ i d’aquí va sorgir la denominació de ‘neurones mirall’.

La primera pregunta és: i què te a veure això amb l’empatia? Doncs resulta que en el 1999 un fisiòleg Wiliam Hutchison de la Universitat de Torontova punxar el dit d'una pacient amb una agulla i li va preguntar: li fa mal? abans de que la dona ho confirmés, una de les seves neurones va començar a disparar-se (activar-se), semblava que aquesta neurona estava directament associada a la percepció del dolor. Al moment, Hutchison va punxar-se davant la pacient i, una vegada més, la cèl·lula va respondre. La neurona havia respost no només davant el dolor propi, sinó també davant l’aliè. A partir d’aquest descobriment es va plantejar la hipòtesis de que les neurones mirall també eren les responsables del funcionament de l’empatia.


La següent pregunta és: si realment el sistema de neurones mirall està relacionat amb l’empatia, llavors, les persones que tenen problemes per desenvolupar-la haurien de tenir problemes amb aquest tipus de neurones, no? Aquest és el cas de l’autisme, l’esquizofrènia o l’alexitimia (incapacitat per reconèixer els sentiments propis i aliens). En el 2005, Hugo Théoret, de la Universitat de Montreal, va presentar a adults autistes una pel·lícula de 10 segons, en la que apareixien moviments del pulgar. Mentre el córtex motor de les persones sanes es va disparar, el dels autistes va restar mut.

Marco Iacoboni, director de l’Institut Neuropsiquiàtric de la facultat de medicina de Los Angeles, a partir d’una sèrie d’experiments duts a terme en el 2006, ha arribat a la conclusió de que així com les persones no autistes imiten i senten les emocions observades a través del seus sistema de neurones mirall, els autistes elaboren una estatègia conscient i alernativa. Les persones normal, quan veuen algú amb una expressió facial trista, el seu cervell simula l’activitat neuronal que els porta a posar una cara trista. Les motoneurones es comuniquen amb els centres emocionals i ràpidament perceben certa tristesa. En canvi, les persones autistes no aconsegueixen ‘vivenciar’ el significat emocional de la mímica reproduïda a través de la seva estratègia alternativa.

Per finalitzar, és important dir que totes aquestes hipòtesis són molt recents i encara es troben, diguem-ne que, en la ‘fase inicial’, en plena investigació. Pensant i reflexionant sobre tot el llegit, la pregunta que ara jo em plantejo és: és la simple imitació la base que permet el desenvolupament de l’empatia? Aquí deixo la pregunta penjada per si algun dia algú me l’aconsegueix respondre.

Bibiliografia:
Both of us disgusted in my Insula: the common neural basis of seeing and feeling disgust. B. Wicker, C. Keusers, J. Plailly et al. a Neuron, vol 40, nº 3, pag. 655-664; 2003.
Neuronas especulares. S.J. Ayan a Mente y Cerebro, nº 8, pag. 79-81, 2004.
Empathy for pain involves the affective but not sensory components of pain. T. Singer, B. Seymour, J. O’Doherty et al. a Science, vol. 303, nº 5661, pag. 1157-1162; 2004.
Empatía. T. Singer i U. Kraft a Mente y Cerebro, nº 60-65; 2005.
Understanding emotions in others: mirror neurons dysfunction in children with autism spectrum disorders. M. Dapretto, M.S. Davies, J.H. Pfeifer et al a Nature Neuroscience, vol. 9, nº 1, pag 28-30; 2006.
El descubrimiento del otro. K. Gaschler en Mente y Cerebro, nº 23, pag. 24-31; 2007.

dijous, 14 de febrer del 2008

Avançant en doble sentit

Avui he decidit penjar un article diferent als que he escrit fins ara. Es tracta d’una investigació que s’ha fet fa poc sobre la malaltia d’Alzheimer i que aporta nova informació sobre com s’estructuren els conceptes en el nostre cervell. Un altre de les raons que m’han portat a penjar aquesta notícia és perquè aquest quatrimestre tindré la gran sort i orgull de col·laborar amb els científics que s’anomenen en l’article en una investigació de Neurociència Cognitiva, referida concretament al bilingüisme.

Un estudi aporta noves dades sobre el deteriorament de la memòria en els malalts d’Alzheimer

En la malaltia d'Alzheimer, la pèrdua del coneixement que tenim sobre els éssers i objectes que ens envolten no es produeix de manera homogènia, sinó que afecta de manera diferent a conceptes referents a éssers vius i objectes inanimats, de manera que els primers semblen mostrar-se més resistents al dany cerebral produït per aquesta patologia. Aquesta és la conclusió d’un estudi que han elaborat de forma conjunta investigadors del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (
GRNC), adscrit al Parc Científic de Barcelona i al Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de Barcelona, i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Demències de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Segons els seus autors, aquesta informació podria resultar valuosa de cara al disseny de nous programes d'estimulació de la memòria per aquest col·lectiu. L'estudi ja es publicarà l'1 de febrer a l'edició electrònica de la revista Neuropsychologia i posteriorment a l'edició impresa. (doi:10.1016/j.neuropsychologia.2007.11.018) .

Albert Costa, investigador del GRNC-Parc Científic de Barcelona, i co-autor de l’estudi, afirma que “els resultats d’aquest treball, a més d’aportar informació útil sobre el patró de deteriorament cognitiu als malalts d’Alzheimer, també poden contribuir a conèixer millor com s’organitza la infomació conceptual en el cervell. A més, el fet que una malaltia que afecta de manera difosa al cervell resulti en una afecció diferencial de les categories semàntiques podria suggerir que la informació conceptual en el cervell no es centralitza només en unes àrees concretes com es pensava.” Altres investigadors que signen l’estudi són Mireia Hernández i Núria Sebastián Gallés –que, al igual que el professor Albert Costa són membres del GRNC-Parc Científic de Barcelona i treballen al Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de Barcelona–, així com Montserrat Juncadella i Ramón Reñé, de la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Demències de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Fins ara, en la comunitat científica existia controvèrsia sobre la possibilitat que el deteriorament de la memòria que pateixen els malalts d'Alzheimer presentés patrons diferents per a conceptes referents a éssers vius i a objectes inanimats. El principal objectiu d'aquest nou estudi era demostrar la presència de dèficits específics de categoria conceptual en la memòria d’aquests malalts en funció de la seva capacitat per recordar el significat de paraules que pertanyen a diferents categories semàntiques, com ara eines (estisores, martell), mitjans de transport (camió, bus) i éssers animats (vegetals i animals).

Els resultats van desvetllar que les persones sanes i els malalts que encara presentaven una pèrdua lleu de la informació semàntica en general podien recordar per igual el significat de les paraules que feien referència a objectes inanimats i a éssers vius. En canvi en els malalts que ja havien perdut força informació semàntica, aquesta pèrdua s'havia produït principalment per a aquells conceptes referents a objectes, mantenint-se el record dels referents a éssers vius al mateix nivell que als altres grups de participants que no patien la malaltia o es trobaven en un estat menys avançat.

Us deixo l'article publicat:
Category-specific semantic deficits in Alzheimer's disease: A semantic priming study. Neuropsychologia, In Press, Corrected Proof, Available online 29 November 2007Mireia Hernández, Albert Costa, Montserrat Juncadella, Núria Sebastián-Gallés and Ramón Reñé
Abstract Full Text + Links PDF (354 K) To Purchase and Download the Full Article, Click PDF View Related Articles