dijous, 24 de gener de 2008

D'on surt el lapsus lingüe?

Primer dir-vos ‘hola’ de nou! Ho sento pel meu descuit durant aquest parell de mesos però ja se sap, exàmens, treballs i aquestes coses que requereixen una prioritat especial han fet que deixés una mica abandonat el bloc. Ara que ja he acabat amb tot, o quasi tot, reprenc la meva recerca sobre els perquès sense resposta.

Avui us parlaré sobre un tema que a alguns els interessa especialment, sobretot a aquells que estan d’erasmus i a vegades no acaben de tenir clar en quina llengua estan parlant.

Us heu preguntat mai perquè quan voleu dir una paraula us en surt una altre, o feu un mixt entre les dues, o us surt en un altre idioma que no era precisament amb el que estàveu parlant en aquell moment? Bé doncs, tot això té a veure amb l’accés lèxic.

Primer que tot us mostraré un esquema perquè us pugueu fer una mínima idea del que parlaré en les línies següents:


Costa A. La Heij A. Navarrete E. 2006


Quan veieu una cosa, en aquest cas un gos, en el vostre cervell se us activen diversos conceptes (no paraules) sobre què és el que esteu veient, però això no vol dir que només activeu el concepte de ‘gos’ (animal, de quatre potes, mascota...) sinó que també s’activen altres conceptes relacionats semànticament amb aquest, com per exemple ‘gat’ (animal, de quatre potes, mascota...). Només fins aquí el nostra cervell ja té un dilema; serà gat o serà gos? el concepte que té més nodes (característiques) activats guanya i per tant té més força a l’hora de ser seleccionat. A vegades, i com molt bé sabeu, el nostra cervell falla, potser perquè vol anar més ràpid del que pot o perquè no té la suficient atenció posada en la tasca.

Bé, ara suposem que ja hem seleccionat el concepte de ‘gos’, el següent que haurem de fer és formar la paraula per tal que per la nostra boca ens surti ‘gos’ en comptes de qualsevol altre paraula, però si a sobre som bilingües, també haurem de seleccionar en quin idioma la direm.

Existeix la hipòtesis, comprovada en nombroses investigacions, que quan estem parlant amb un idioma, l’altre també està activat. Així doncs, igual com succeïa en el nivell semàntic, en el nivell lèxic, el cervell es torna a trobar amb un dilema...castellà o català? i és aquí on es pot produir el lapsus lingüe. El lapsus lingüe pot ser de dos tipus: un en que es substitueix tota la paraula (ex: gos per perro) i un en que es diu amb l’idioma que no pertoca però fent algunes variacions (ex: luzo per merluza) (he de dir que aquest exemple és real eh!).

Però no us penseu que s’ha acabat aquí la cosa, perquè...què me’n dieu d’aquelles paraules que s’assemblen molt fonològicament? oi que a vegades també voleu dir una paraula però us en surt una de molt semblant i que no té res a veure amb el context en el que estàveu parlant? Doncs bé, això vol dir que a més d’activar-se les paraules semànticament semblants, també s’activen aquelles que ho són fonològicament, i que algunes vegades, quan s’arriba al tercer nivell, el dels nodes fonològics, també es cometen errors.

En resum, es pot dir que a l’hora de dir una paraula el nostre cervell rep centenars d’activacions ascendents i descendents i que en milèsimes de segon ha d’escollir quina és la paraula que realment es vol dir, no trobeu normal que de tan en quan es cometi algun error?

Com a nota curiosa m’agradaria dir que les persones diem de mitja unes 150 paraules per minut, uns 15 fonemes per segon i que només cometem 1 error per cada 1000 paraules.

Com sempre, us deixo més informació per si us interessa aprofundir:

Costa, A., Albareda, B., & Santesteban, M. (in press). Assessing the presence of lexical competition across languages: Evidence from the Stroop Task. Bilingualism: Language and Cognition[pdf]
Costa, A., Hernández, M., & Sebastián-Gallés (in press). Bilingualism aids conflict resolution: Evidence from the ANT task. Cognition
[pdf]
Costa, A.; La Heij, A.; Navarrete, E. (2006) The dynamics of bilingual lexical access. Bilingualism: Language and Cognition, 9, 137-151.
[pdf]

4 comentaris:

Pilarll ha dit...

Felicitats, t'acabo de descobrir. Ja t'aniré visitant de tant en tant

Jordi_Fargas ha dit...

et faré algunes preguntes perquè em diguis si mequivoco o no.
quan dius:
"Quan veieu una cosa, en aquest cas un gos, en el vostre cervell se us activen diversos conceptes (no paraules) sobre què és el que esteu veient, però això no vol dir que només activeu el concepte de ‘gos’ (animal, de quatre potes, mascota...) sinó que també s’activen altres conceptes relacionats semànticament amb aquest, com per exemple ‘gat’ (animal, de quatre potes, mascota...)",

estem parlant doncs que una manera de solucionar el lapsu lingüe seria tenint menos coneixaments? pk si no mequivoco, segons el teu escrit, dius que quan vec un gos penso en un gos pero el meu cervell relaciona la imatge gos amb tots els animals QUE JO CONEC o TINK ALGUNA IMATGE D'ELL i llavors els relaciono. Resultat: Com menys imatges d'animals semblants al gos tingues al cap, menys lapsus lingüe.

-------------------------------

Un altre incis sobre el teu flog que està força bé:

"A vegades, i com molt bé sabeu, el nostra cervell falla"

No vols dir que el nostre cervell no es el que falla, sinó que som nosaltres (ADN),ja que el cervell és un organ que es limta a fer les seves funcions fisiològiques?

no se si me explicat, et posaré un exemple:
El cervell d'un nen amb trisomia del cromosoma 21 neixarà amb diferents simptomes que afectarant a la seva parla, mobilitat,... llabors el seu cervell no es que s'equivoqui, sino que el seu cervell ha nescut amb problmes desde un prinipi, ell fa la seva funció dintre de les seves possiblilitats. No creus que al cervell no sel pot fer culpable dels notres entrebancs lingüístics, sino de la nostre propia fisiologia i de com estem tractant el nostre cervell? No creus que som nosaltres mateixos els que desde un principi utilitzem malament el cervell, i d'aqui la frase que has dit tu "que s'equivoca"?

Sincerament, crec que el cervell,ÉS ÚNIC, i que totes les persones que neixem sense cap problema fisiologic, alhora de fer una errada lingüistica, una errada relacionada amb la psicomotricitat, o qualsevol tipus d'errada és per culpa de la mala utilització que fem del cervell, es a dir no s'equivoca ell, sino nosaltres.

uffff aquetes tonteries qui las ha dit el meu cervell o jo?

Jordi.

Anna Basora ha dit...

Bé, per la primera pregunta, doncs tens tota la raó del món, com menys coses sàpigues menys t'equivocaràs. És igual com el que només sap un idioma mai es confondrà entre dos.
I sobre la segona pregunta...dius que no és culpa del cervell sinó de nosaltres, la pregunta és, a què et refereixes a nosaltres? nosaltres som bàsicament cervell, tot el que fem, diem, pensem, totes les funcions més bàsiques, tot absolutament tot va regit pel cervell, i estic d'acord amb tu que és ÚNIC, és el millor que mai s'ha creat, però tot hi així, falla. Fallar em refereixo a que fa el que nosaltres conscientment no volem que faci i amb això no descarto que molts d'aquests fallos siguin deguts a les nostres accions passades o al nostre ADN. No el culpo dels fallos, però no deix de ser ell el que comet l'error.

Quina rallada...buff buff!! jejeje!

Au! espero que t'hagi servit la resposta.

Un peto!!

Lídia Pelejà ha dit...

Ei anna!
Quina gràcia aquest article. Sobre allò que dius de dos paraules que s'assemblen molt, a mi em passa quan confonc, en castellà, la lechuga amb la lechuza. Et ven juro que a vegades he passat vergonya a algun restaurant... XD

Bon cap de setmana!