divendres, 22 de febrer de 2008

Perquè sentim el dolor aliè?

La capacitat que tenim les persones per posar-nos en la pell dels altres, la capacitat de sentir el que l’altre sent, la capacitat de comprendre el que l’altre està vivint, sentir dolor pel dolor de l’altre i sentir alegria per l’alegria aliena. Aquesta capacitat s’anomena empatia la qual se suposa que tenim gràcies a un tipus de neurones: les neurones mirall.

Tot va començar a Parma, en els anys noranta, Rizzolatti, Gallese i Fogassi buscaven la manera en que el cervell dels mamífers planifica els moviments. Estaven investigant l’activitat de certes neurones del cervell d’un macac mentre aquest aguantava diferents objectes: fruites, nous, joguines. Li havien implantat electrodes a ‘F5’, regió situada a la part inferior del còrtex premotor, que s’encarrega de planejar i executar les accions. Fogassi va agafar per casualitat una pansa. El macac, ple de cables, no es va moure però va observar l’acció de l’experimentador. L’instrument mesurador va registrar l’activació de varies neurones premotores, exactament les mateixes que s’excitaven en els assajos anteriors, quan era el propi macac qui agafava la xuxeria. A partir d’aquell moment van creure que havien descobert alguna cosa revolucionaria: una cèl·lula nerviosa premotora que no només s’activa quan el propi animal agafa l’objecte desitjat, sinó també quan contempla que ho fa un altre individu. La neurona amb la doble funció semblava ‘reflectir’ l’escena observada ‘com un mirall’ i d’aquí va sorgir la denominació de ‘neurones mirall’.

La primera pregunta és: i què te a veure això amb l’empatia? Doncs resulta que en el 1999 un fisiòleg Wiliam Hutchison de la Universitat de Torontova punxar el dit d'una pacient amb una agulla i li va preguntar: li fa mal? abans de que la dona ho confirmés, una de les seves neurones va començar a disparar-se (activar-se), semblava que aquesta neurona estava directament associada a la percepció del dolor. Al moment, Hutchison va punxar-se davant la pacient i, una vegada més, la cèl·lula va respondre. La neurona havia respost no només davant el dolor propi, sinó també davant l’aliè. A partir d’aquest descobriment es va plantejar la hipòtesis de que les neurones mirall també eren les responsables del funcionament de l’empatia.


La següent pregunta és: si realment el sistema de neurones mirall està relacionat amb l’empatia, llavors, les persones que tenen problemes per desenvolupar-la haurien de tenir problemes amb aquest tipus de neurones, no? Aquest és el cas de l’autisme, l’esquizofrènia o l’alexitimia (incapacitat per reconèixer els sentiments propis i aliens). En el 2005, Hugo Théoret, de la Universitat de Montreal, va presentar a adults autistes una pel·lícula de 10 segons, en la que apareixien moviments del pulgar. Mentre el córtex motor de les persones sanes es va disparar, el dels autistes va restar mut.

Marco Iacoboni, director de l’Institut Neuropsiquiàtric de la facultat de medicina de Los Angeles, a partir d’una sèrie d’experiments duts a terme en el 2006, ha arribat a la conclusió de que així com les persones no autistes imiten i senten les emocions observades a través del seus sistema de neurones mirall, els autistes elaboren una estatègia conscient i alernativa. Les persones normal, quan veuen algú amb una expressió facial trista, el seu cervell simula l’activitat neuronal que els porta a posar una cara trista. Les motoneurones es comuniquen amb els centres emocionals i ràpidament perceben certa tristesa. En canvi, les persones autistes no aconsegueixen ‘vivenciar’ el significat emocional de la mímica reproduïda a través de la seva estratègia alternativa.

Per finalitzar, és important dir que totes aquestes hipòtesis són molt recents i encara es troben, diguem-ne que, en la ‘fase inicial’, en plena investigació. Pensant i reflexionant sobre tot el llegit, la pregunta que ara jo em plantejo és: és la simple imitació la base que permet el desenvolupament de l’empatia? Aquí deixo la pregunta penjada per si algun dia algú me l’aconsegueix respondre.

Bibiliografia:
Both of us disgusted in my Insula: the common neural basis of seeing and feeling disgust. B. Wicker, C. Keusers, J. Plailly et al. a Neuron, vol 40, nº 3, pag. 655-664; 2003.
Neuronas especulares. S.J. Ayan a Mente y Cerebro, nº 8, pag. 79-81, 2004.
Empathy for pain involves the affective but not sensory components of pain. T. Singer, B. Seymour, J. O’Doherty et al. a Science, vol. 303, nº 5661, pag. 1157-1162; 2004.
Empatía. T. Singer i U. Kraft a Mente y Cerebro, nº 60-65; 2005.
Understanding emotions in others: mirror neurons dysfunction in children with autism spectrum disorders. M. Dapretto, M.S. Davies, J.H. Pfeifer et al a Nature Neuroscience, vol. 9, nº 1, pag 28-30; 2006.
El descubrimiento del otro. K. Gaschler en Mente y Cerebro, nº 23, pag. 24-31; 2007.

10 comentaris:

Enric I. Canela ha dit...

M'agrada.
Quina relació pot tenir això amb l'aprenentatge?

Anna Basora ha dit...

Deixa'm que m'ho pensi...

Enric I. Canela ha dit...

A veure que penses. De fet una part important de l'aprnentatge és pura còpia. Llegint el que deies m'ha vingut al cap que podria haver alguna relació. T'avanço que d'això no sé res.

Anna Basora ha dit...

Jo tampoc tinc molt de coneixement però crec que hi ha dos tipus d'imitació, una que es realitza de forma pràcticament incoscient com pot ser la imitació del badall, el que un nen de tres mesos tregui la llengua quan li treuen davant seu o quan involuntariament iniciem el balanceig d'una cama quan hi ha algú al nostre costat que també l'està movent. L'altre tipus d'imitació seria aquella que es fa de forma conscient, la qual te una gran implicació en l'aprenentatge, sobretot en la infància.

A partir d'aqui podem treure la conclusió de que si sabem que les neurones mirall estan relacionades amb la imitació i que moltissimes de les conductes que realitzem les hem après per imitació llavors, per una gran part de l'aprenentatge serien necessaries les neurones mirall.

eli ha dit...

Hola,

he arribat al teu blog per casualitat i l'he trobat molt interessant, sobretot aquest ultim article! :)

ja et seguiré llegint!

eli

Anna Basora ha dit...

Hola Eli, m'alegro que t'hagi agradat el bloc. Intento que els articles siguin interessants tan per la gent que està posada en aquest camp com per la que simplement té curiositat per com funciona la ment humana. Espero que els pròxims articles també t'agradin i ja saps, si tens algun comentari o pregunta no dubtis en escriure.

David ha dit...

Hola, em dic David. Soc estudiant d'ESO (3r curs). Ja fa un temps que estic seguint el teu blog. És molt interessant! Com aquest tema m'atrau, m'agradaria preguntar-te si són molt difícils els estudis, i si són més o menys accessibles.

Fins un altre,
David

PD: Aquest últim article està molt currat. Segueix així!!!

Anna Basora ha dit...

Hola David! m'alegro de tenir seguidors tan joves interessats en aquests temes, és sorprenent! Suposo que quan et refereixes a estudis vols dir Psicologia, Neuropsicologia i Neurociència Cognitiva. Doncs be, suposo que Psicologia ja saps que és una carrera universitària la qual si estudies i ets més o menys constant en la feina te la pots treure amb facilitat. Dins de la carrera hi ha una assignatura que es diu Neuropsicologia, en la qual s'estudia les malalties o lesions cerebrals i com afecten aquestes a la conducta i a la vida dels malalts. La Neuropsicologia Cognitiva és algo més complexa perquè és una ciència que no es pot palpar, és abstracte, és la que estudia com funciona el nostra cervell (quasi tots els articles que he penjat són d'aquesta branca) i finalment i a un nivell més alt hi ha la Neurociència, que en ella s'inclou tant la neuropsicologia, com la neurociència cognitiva, com la neuroquímica, neurobiologia, neurofisiologia...entre d'altres. Però per estudiar tot això tampoc és necessari estudiar una carrera, simplement es necessita interès i saber on trobar la bona informació. Ah! i també et recomano que apretis amb l'anglès que és fonamental i imprescindible! Espero que t'hagi servit d'ajuda!

Si tens més preguntes, no et tallis i tu pregunta que així és com s'apren!

Enric I. Canela ha dit...

Anna,
Aquesta setmana no m'ha donat per gaire, però ara he vingut a veure si havies posat alguna cosa sobre la'prenentatge. Veig que fas un comentari molt lògic. Suposo que el que dius deu ser el que fa que els animals aprenguem, sigui quin sigui el nostre grau de racionalitat. M'ha interessat el tema i he vist aquest article: Collins JW. The neuroscience of learning. J Neurosci Nurs. 2007 Oct;39(5): 305-10. Review.
Siposo que no estàs per dedicar massa temps durant el curs a això, però m'ha semblat una bona referència.

marta ha dit...

Hola Anna. Estic fent un treball de recerca sobre l'expressió de les emocions i un dels apartats és el de les neurones mirall. Si no t'importa, agafaré informació del teu blog perquè està molt ben explicat i a més ets una bona referència (vull dir que a internet s'hi troba molta informació incorrecte). Evidenment que esmentaré el teu blog en la webgrafia. Gràcies!