dilluns, 13 d’octubre de 2008

El que Einstein no tenia

De petita, el meu ídol no era cap cantant ni actor ni dibuix animat sinó que era l’Albert Einstein; trobava fascinant la combinació de bogeria i intel·ligència que el caracteritzava i em sorprenia que darrera aquella imatge hi pogués haver una persona tant intel·ligent. Ja fa molt de temps que volia escriure un article sobre intel·ligència, i és que sempre li he tingut un cert respecte a aquesta paraula i també admiració per aquells que la tenen com a característica.

Però què és la intel·ligència? N’hi ha que diuen que és la capacitat d’adaptació al canvi, altres diuen que és una puntuació superior a 115 en el test d’intel·ligència i alguns altres apunten més alt i la situen a 120. Si hagués de fer la meva pròpia definició diria que és la capacitat de plantejar una bona pregunta i saber donar-li una bona resposta. Però també seria la capacitat de saber on buscar, la capacitat de saber quan actuar, quan parlar, quan callar o la capacitat de preveure el que vindrà. Tot això és el que jo considero intel·ligència i estic segura que cadascun de vosaltres té la seva pròpia definició.

La meva explicació sobre què és la intel·ligència no anirà més enllà de les línies que ja heu llegit. Avui el que us vull explicar és, i com molt bé diu el títol, el que Einstein no tenia. Com molts sabeu, el cervell de l’Einstein ha estat un dels més estudiats de la història i Sandra Witelson de la Universitat de McMaster va trobar en ell certes peculiaritats.

Concretament, va comparar el cervell de l’Einstein amb el de trenta-cinc homes i cinquanta-sis dones, i el que va trobar va ser que a ell li mancava un petit solc (escletxa), l’opèrculum parietal, el qual podria haver permès que en aquesta zona hi hagués una major concentració de neurones que establirien connexions entre sí de manera més senzilla i ràpida. A més, també es va veure com l’àrea parietal inferior era més ample. Aquesta àrea es caracteritza per ser la responsable del control del pensament matemàtic i de la capacitat visuoespacial. En conjunt, això podria explicar la increïble facilitat que Einstein tenia per resoldre problemes científics.


Tot i així, abans d’arribar a aquestes conclusions, s’ha de recordar que en aquest estudi només es va examinar un cervell, el d’Albert Einstein i per tant, seria convenient veure si altres genis matemàtics també mostren aquestes peculiaritats. A més, en l’estudi no es va observar el cervell a nivell microscòpic, el que vol dir que l’estudi no ens diu res sobre com estaven connectades les neurones ni tampoc com funcionaven. D’aquí es conclou que encara mai ningú ha pogut assegurar al cent per cent que les diferències anatòmiques trobades siguin les causants de la genialitat d’Einstein.

Finalment, m’agradaria afegir que amb el temps he après que ser intel·ligent no és, ni molt menys, condició d’èxit i que l’únic que te’l pot proporcionar és el treball, l’esforç i sobretot la voluntat d’arribar allà on un es proposa.

Referències:
Witelson, S.F., Kigar, D.L. and Harvey, T., The Exceptional Brain of Albert Einstein, The Lancet, 353:2149-2153, 1999.
Anderson, B. and Harvey T., Alterations in cortical thickness and neuronal density in the frontal cortex of Albert Einstein, Neurosci Lett., 210:161-164, 1996.
Diamond, M.C., Scheibel, A.B., Murphy, G.M., Jr. and Harvey, T., On the brain of a scientist: Albert Einstein, Experimental Neurology, 88: 198-204, 1985.

16 comentaris:

Daniela ha dit...

A mi me gustaria saber, mas alla de las peculiaridades anatomicas del cerebro de Einstein, cuales fueron sus circunstancias ambientales y como las supero, resolvio o afronto. Su proceder, su historia su personal, su biografia, vamos, me darian mas pistas sobre su inteligencia que, si bien probablemente fruto de la inexistencia de estos surcos, la presencia de estos en la mayoría no impide que, por voluntad, como dices, podamos emular al genio.

Anna Basora ha dit...

De hecho lo que también se preguntan los científicos es si estas diferencias anatómicas eran por causa genética o debidas al ambiente. Tan importante es la inteligencia que te viene de 'serie' como la que adquieres en la vida (aunque mucha gente no crea que esta exista). Aun así, cuando hablamos de genios...yo creo que la cosa cambia, la genialidad ya no es únicamente ser inteligente y no se si el ambiente puede tener tanta fuerza como parar crear algo así.

Anna

Daniela ha dit...

Yo creo que si, porque el cerebro es plastico y responde al ambiente, aunque no se que tanto es voluntad estar abierto al ambiente o cuestion de otra "programacion" genetica-nerviosa. Es decir, es cuestion de "personalidad" (genes) y como, con esta, respondemos al ambiente, moldeando asi nuestro cerebro tomando patron el cerebro que nuestros genes nos han dado.

Es un debate interesante y seguro que hay mucho de donde leer al respecto para quizas, con mayor informacion, no tanto ser, sino decir, cosas mas inteligentes, ;)

Dan ha dit...

Potser es un enfoc una mica simple, no? pensar que una cosa tant abstracta com la intel·ligència es pot reflectir en alguna peculiaritat del cervell? Vull dir que si agafem qualsevol cervell de qualsevol persona i el comparem amb un grup d'altre, segur que alguna diferencia anatòmica hi trobarem. igual que passarà amb el fetge, les orelles o la melsa. Tal com apuntes, caldria saber com s'inteconnectaven les neurones, quines vies tenien llindars d'excitabilitat diferents, quines concentracions de neurotransmissors a nivell local hi havia. I tot i així potser encara no en trauríem l'aigua clara.
De totes maneres, era obligatori donar-hi una ullada suposo.

Anna Basora ha dit...

Bé, el que van fer a l'estudi no va ser únicament comparar el cervell de l'Einstein amb cada una de les altres persones sinó que el que es va fer va ser un promig de l'àrea parietal de les altres persones i varen comparar aquest promig amb el de l'Einstein en el que es van observar diferències significatives (estadísticament válides com per dir que aquella part del cervell era més gran del normal). Evidentment que cada cervell és diferent i et sorprendries del diferent que són. Gràcies a les noves tecnologies (RMF, TMS..) s'ha vist que una lesió en la mateixa part del cervell de dues persones diferents pot produir patologies diferents.

El que s'hauria de fer és una resonància magnètica funcional a algun geni matemàtic i comparar les dades amb la de la població normal. Potser d'aquesta manera es podria saber una mica més sobre el perquè de la genialitat d'Einstein.

Manel des de l'exili ha dit...

Per a mi, la intel·ligència és la capacitat de trobar solucions a problemes a partir de les relacions que hi han entre el coneixement que tens emmagatzemat al cervell.
Per això malgrat la teva predisposició genètica (per tant amb un cervell tipus Einstein o com sigui que hagi de ser), el coneixement previ emmagatzemat, és vital. La Daniela, quan manifesta la importància de les condicions ambientals, fa referència la forma com ha adquirit els coneixements, és a dir, coneixement també.
Per cer, fa dos any vaig publicar un article al meu bloc, relacionat amb la intel·ligent, encara que tenia un altre enfoc totalment diferent:
GENS DE LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA (L'ACTUAL)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/34035

Manel

Joel Principaven ha dit...

El tema está que arde y de hecho hoy en día los grandes científicos, investigadores, etc, podrian pasar días intentando llegar a un acuerdo estandarizado. Pero hay buenas noticias, es interesante que lo consigan? Si, importa ??? No!!!..Hay una genética, pero también hay una expresión genética que es aquella que solo se da si se cumplen según que condiciones. Es decir,en condiciones normales y en ausencia de errores en la trasferencia genética que nos otorgan nuestros progenitores, vienes con un modelo genético de fábrica. No obstante, al crecer, normalmente no se activan todos los genes que te permitirian por ejemplo: tocar el piano como Bethoven. Tal vez, no te interesa aprender a tocar el piano, tal vez te apasiona, la historia y te esfuerzas un montón, por memorirzar enormes cantidades de información sobre hechos históricos y demás...Con mucho esfuerzo, y si realmente te entregas en cuerpo y alma a ello. Conseguirás ser un muy buen historiador, pero tu cerebro no tiene una predisposición genética para ello. Es muy probable que si hubieses ido a casa de la abuela y hubieses visto ese piano viejo en el sótano, lo hubieses tocado, te hubiese interesado,y con mucho esfuerzo, entrega y trabajo tus genes se hubiesen "expresado" completamente y tocarias el piano como los ángeles...Es interesante esta historia si!!! importa??? no!!!...Para acabar, decir que con lo que tienes genéticamente de fábrica, activado o no, hay más que suficiente para ser muy bueno a veces, excelente en lo que te propongas (como bien ha dicho Anna). Repito, todo esto en ausencia de cualquier desiquilibrio o desajuste neurológico, genético i/o ambiental que conlleve a una patología moderada o grave, me recalco porque seguro que alguién ya pensó en el ejemplo de alún conocido que se adentra en el grupo antes mencionado. Aún así con mucha de esta gente hoy en día se están haciendo avances importantes en lo que concierce al aprendizaje.Finalmente, ya que el significado de "inteligencia" no parece ni mucho menos unitario. Una opción es adoptar una nueva palabra con definición propia u otorgara "inteligencia" un solo significado concreto, para esto último, si que hay una palabra ...Utopía!!!!

Dan ha dit...

Mes que a un geni matemàtic segurament caldria fer les resonàncies a un grup de genis matemàtics per saber quines son les particularitats que apareixen constantment associades a la "genialitat". Amb casos individuals, com l'Einstein o qualsevol altre no podem treure'n conclusions generalitzables.
Però, és clar, els grups de genis matemàtics són més aviat difícils de trobar.
:-D

Anna Basora ha dit...

Hola Manel,
com dius, el coneixement après és molt important i sobretot és important sabar com aplicar-lo de manera adequada a la vida. Una persona pot ser molt llesta però si no utilitza aquesta intel·ligència adequadament, llavors tenir-la no li serveix de res. Jo crec que aquí hi juguen molts factor, no només el coneixement que puguis tenir sinó també la personalitat i les experiències viscudes.

Anna Basora ha dit...

Hola Joel,
te doy toda la razón, y como tu y yo hemos dicho en los comentarios anteriores, que con la intelgiencia de fábrica puedas ser muy bueno depende tambien de muchos otros factores igual de importante. Y me ha hecho gracia tu comentario sobre la expresión genética ya que de esto mismo va mi investigación, de epigenética: como el ambiente modifica la expresión de nuestros genes. Ya os contaré que resultados obtengo de todo ello...si no me muero antes en el intento, jeje!

Anònim ha dit...

imagination is more important than knowledge

josep ha dit...

Hola, sóc el germà de l'anna, només és per corroborar que si, de petita a l'anna li agradava l'eisntein però de qui era realment idol és de "Katy, la oruga" aqui us deixo un link per als que no la coneixeu.
http://www.youtube.com/watch?v=aPsSTEwMf6w

Anna Basora ha dit...

Que bo!! bé si, és veritat, la katy la oruga i los osos amorosos també van ser ídols per mi. ;P

Anònim ha dit...

wapissimaaa! t'haig de felicitar xq segueixes currant-t catxo el blog dia a dia, simplement ets una crack. Mencanten tots els articles, són super interessants. Segueix aixi bonica.
Tatimuuu!!
A vere si ens veieeem hooomeeeee

-->Helena J.B.<--

SiKNUS.CAT ha dit...

L'Albert era llest el puta, sí, però crec que més que intel·ligència el que el feia destacar entre la resta de científics era la creativitat. Es pot ser molt intel·ligent i gens creatiu. I es pot ser molt creatiu i gens intel·ligent. Per mi, intel·ligència és la capacitat d'utilitzar el cervell. I la creativitat la capacitat d'expressar les idees (del cervell) de manera original. Einstein no va veure res nou: va dir d'una manera diferent el que tothom veia.

Des de molt petit no recordo haver tingut mai cap ídol. No sé perquè, suposo que és perquè mai he cregut en Déus... ni en éssers perfectes. Si mai, per requeriments de la conversa, me'n han fet dir a un, també he dit l'Einstein. Bé, l'Einstein, el Capità Enciam, el Musculman o el Lebowski (el nota). El que em convingués a cada moment segons la situació.

Einstein era carismàtic: va viure la fama i l'èxit en vida. Segurament hi ha molts genis que ho haguessin merescut i no van tenir la influència que ell va tenir. I és una llàstima, perquè segur que tot seria millor ara. Com jo, la societat adopta els genis que creu que necessita a cada moment, no els que realment necessita. Amb els ídols passa com amb la teoria de la relativitat, que per trobar-los i entendre'ls cal incloure a l'observador a la formula.

Martí Teixidó ha dit...

No oblidis que Albert Einstein ha estat un gran científic, cert i que ja despuntava tant a l'escola que va tenir problemes. Però ja veus, un superdotat també ha de ser ajudat a construir la seva pesonalitat. Potser no el van ajudar en aquest sentit. El resultat és que en l'esfera personal no se'n va sortir bé. Podia ser feliç?
Ben aviat va deixar la seva esposa Mileva Maric. No es va cuidar dels fills. Quina llàstima! No són més admirables Marie i Pierre Curie? Martí Teixidó