divendres, 2 de maig de 2008

'Recordar per oblidar' i 'Oblidar per recordar'

Aquest article va dedicat a la meva amiga Conxi i a tots aquells moments que hem passat juntes però que hem oblidat, sobretot en les nits de festa…ja m’enteneu! Ella em va demanar que escrivís un article sobre memòria, però en comptes de memòria avui parlaré d’una cosa que està íntimament relacionada amb ella: l’oblit.

Per començar, us donaré la raó del títol escollit. ‘Recordar per oblidar’: justificar aquesta frase és força senzill ja que, és evident que si volem oblidar alguna cosa abans l’haurem d’haver recordat, però la frase ‘oblidar per recordar’ ja serà una mica més difícil de raonar. Primer que tot, us heu preguntat mai si podria ser possible recordar-ho tot sense oblidar res? Suposo que us espereu que la resposta sigui negativa, però no, la resposta és afirmativa. Hi ha molts pocs casos al món però sí, hi ha gent que no pot oblidar. Us imagineu que ho recordéssiu absolutament tot? D’entrada sembla un avantatge però creieu-me que per aquestes persones això els hi representa un gran inconvenient i és que, no oblidar no és adaptatiu. És absolutament necessari que oblidem per recordar altres coses que ens seran més útils per sobreviure.

Per mi el tema de la memòria representa quelcom curiós. Si et poses a buscar informació sobre ella el més probable és que trobis un llistat de tots els mils de tipus de memòria que tenim…de treball, a curt termini, a llarg termini, manipulativa, verbal, espacial, sensorial, declarativa, prospectiva, biogràfica… i la llista continua. És evident que no em pararé a explicar cada una d’elles perquè al fi i al cap, totes serveixen pel mateix; per recordar. En canvi, si et poses a buscar informació sobre l’oblit llavors, el que trobes és simplement ‘oblit’. Ja sé que alguns em direu que dintre la memòria s’hi troba el record i també l’oblit i que per tant, quan definim un tipus de memòria estem definint els dos conceptes alhora, però, no sé perquè tinc la sensació de que pel món en general el verb 'recordar' és més important que el 'oblidar', quan en realitat les dues coses van agafades de la mà. I ara jo em pregunto: no serà potser per la connotació negativa que sempre se li ha atribuït a aquest fenomen? O potser serà perquè, com diu un dels meus professors, és menys ‘sexy’? Bé, sigui pel que sigui, tenim la sort de que en la història hi ha hagut uns quants personatges (amb tots els meus respectes) que han dedicat anys de la seva vida a estudiar això que en diem ‘oblidar’. Ara us en presentaré uns quants:

El primer d’ells i més conegut és el senyor Ebbinghaus, el qual va definir ‘la corba de l’oblit’ a partir del mètode d'estalvi. Aquest científic es va aprendre llistes de síl·labes sense sentit fins ser capaç de repetir-les dues vegades sense equivocar-se. Després, deixava passar per les diferents llistes intèrvals variables (entre 20 minuts i 31 dies) de temps i finalment, avaluava el seu oblit comptant el número de repeticions que necessitava per tornar a ser capaç de repetir dues vegades la llista sense error. I això és el que li va sortir:


(Baddeley, A. 1999)

Després tenim els senyors Bahrick i Wittlinger (1984) que varen estudiar l'oblit de cares, noms i idiomes a llarg plaç.


Llegenda:
Reconeixement de noms
Associació de noms-fotos
Reconeixement de fotos
Estalvi en aprenentatge
Nom amb clau fotogràfica
















(Baddeley, A. 1999)


(Baddeley, A. 1999)

Llegenda:
Comprenció lectura
Record voluntari espanyol-anglès
Reconeixement vocabulari espanyol-anglès
Record vocabulari anglès-espanyol
Reconeixement vocabulari anglès-espanyol.

I finalment us presentaré a la senyora Linton (1975) que va dibuixar la corba de l'oblit d'episodis autobiogràfics i es va dedicar cada dia a anotar amb detall en una fitxa dos fets que haguessin succeït. Després, segons els diferents intervals, treia un fitxa i llegia les claus (data, lloc, etc.) i intentava recordar l'episodi complet. Les conclusions a les que va arribar van ser que hi havia una tendència a recordar millor els episodis agradables i l'important paper que tenia el repàs.

(Baddeley, A. 1999)

Després d'haver fet les presentacions, no vull deixar de banda a la resta de científics involucrats en el camp de la memòria, així que per ells també va aquest article.
Bibliografia:
Baddeley, A. Memoria Humana: Teoria y Práctica. Madrid: Mc GrawHill (1999)

6 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

salutacions des de Reus d'un ganxet

Anònim ha dit...

Moltes gracies per dedicarme l'article!!! justament air pensava ke sok la persona amb mes oblit del mon!! jajaj ueno o menys record!! intentava recordar culasevol dia de l'any... no vai recordar mes ke alguna situació de ves a saber kin dia... jajaja xo en canvi recordava fets molt clars de fa anys... simplement pk son fets ke e recordat o repasat molts cops buscant-hi un sentit, i aixo k em va fer pensar si recordar massa una situació no porta a acabar manipulan-la i tot. a i no e acabat d'entendre: oblidar per recordar...

un petonet!!

***conxi***

Anna Basora ha dit...

Hola Conxi!!

Molts cops ens passa això que has explicat. A vegades som capaços de recordar fets de fa molts anys però no som capaços de recordar el que hem menjat per sopar el dia anterior. Jo crec que tot això té a veure amb l'atenció i la importància que té el fet en la teva vida. És evident que recordar el que vas sopar ahir no és alguna cosa que hagi de marcar la teva vida ni tampoc algo que condicioni o depengui el teu futur, per això, no serveix de res recordar-ho i simplement ho oblidem. En canvi, hi ha fets que per algun motiu t'han marcat o els hi has prestat més atenció i aquests són el que en diriem 'empremptes del passat', les quals condicionen totes les teves accions futures. Per això, el 'oblidar per recordar'és necessari per sel·leccionar allò que és important del que no ho és.

Un bexituuuu molt fort!!

Anna

Pilar ha dit...

En el primer llibre de la col·lecció de Sherlock Holmes "Estudi en escarlata": el sr. Watson al veure que Sherlock Holmes desconeix uns conceptes bàsics de ciència, literatura, etc. considerats gairebé de cultura general, queda molt sorprès.

El sr. Sherlock Holmes veient la seva sorpresa, li contesta:

"Miri, considero que, originalment, el nostre cervell és com una petita habitació buida que hem d'anar omplint amb tants mobles com vulguem. Un ximple arreplega tot el que va trobant sense ordre ni concert, de manera que els coneixements que li podrien ser útils, ja no hi caben. S'ha d'anar molt en compte de posar coses a l'habitació que és el seu cervell; És un error pensar que aquesta petita habitació té parets elàstiques i que pot eixamplar-se sense límits."

El que tenim dintre del cervell i oblidem es el que no "interessa"

Anna Basora ha dit...

Molt bona reflexió la de Sherlok Holmes, i un comentari molt adient el que has escrit!

Anna

Dan ha dit...

M'has fet recordar el cas d'en Solomon V. Shereshevskii. El pobre no podia oblidar i va acabar tancat a un manicomi quan ja no podia distingir els fets recents dels molt antics.
El que dius, és una gran cosa poder oblidar.